RECULL DE NOTÍCIES ANTIGUES DEL 2000 SOBRE PENSIONS I JUBILACIÓ (excepte les corresponents a les eleccions generals)

Les notícies que apareixen a la pàgina de portada es renoven amb una periodicitat màxima setmanal. Aquelles notícies que poden continuar tenint interès es mantenen un cert temps en aquesta pàgina de recull de notícies antigues. La idea és que entrant un cop per setmana al Portal de la Gent Gran ningú no es perdi res.

El manteniment d'un sistema de jubilacions anticipades i la determinació de les seves condicions suposen el principal obstacle en la renovació del pacte de pensions signat fa quatre anys. El Govern és partidari d'eliminar el dret a la jubilació anticipada (ara permesa als 60 anys), o almenys de retardar tal possibilitat, i els sindicats volen mantenir-lo. Sobre la financiació dels complements mínims, capitalització del fons de reserva i millora de les mínimes no n'hi han gaire diferències.

El pacte que busquen els sindicats, la patronal i el Govern per reformar la Seguretat Social deixarà intactes les variables que afecten a les quanties percebudes en funció de la cotització. Així, no es revisarà el periode mínim de cotització per tenir dret a pensió, que és de 15 anys des de 1985, ni es revisarà el número d'anys cotitzats per calcular la prestació, ni tampoc l'escala d'assegurament del sistema, que sí es va modificar el 1997. Per tant, els canvis que s'introdueixin ara, a jutjar per les aproximacions en la negociació, aporten poc en el pretès reforçament de la contributivitat i la millora financera de la Seguretat Social.

El secretari d'Estat de la Seguretat Social, Gerardo Camps, va reiterar ahir a Palma de Mallorca que el Govern recorrirà els possibles augments de pensions no contributives com les que estudia el Govern regional balear, encara que va asegurar que l'Administració central està disposada a estudiar mesures específiques amb els agents socials. Camps va dir que l'Executiu serà coherent amb allò fet, de manera que "qualsevol qüestió similar a les esdevingudes l'any passat tindran la mateixa resposta", en relació als recursos plantejats darrere les pujades de pensions no contributives a Andalusia i Balears. Des del seu punt de vista, el sistema té que prevaler el principi de solidaritat entre qui més té i qui menys té.

El descontrol dels preus li costarà al Govern i empresaris més de mig bilió de pessetes. Només la revalorització de les pensions i la seva consolidació suposarà que l'Estat haurà de pagar més de 300.000 millions de pessetes i els empresaris tindran que abonar uns 200.000 en revisions salarials.

La Unió Europea (UE) va incidir en la necessitat de reformar "a fons" els sistemes públics de pensions dels Quinze per afrontar l'envelliment de la població i evitar pressions sobre les finances públiques. Espanya és el país comunitari que més augmentarà la despesa en pensions fins al 2050, segons l'informe del grup d'experts de la UE.

Els Quinze van reconèixer ahir "la necessitat que es dugui a terme una reforma a fons" dels sistemes públics de pensions de la Unió Europea (UE) per afrontar l'envelliment de la població i evitar que en el futur siguin una càrrega insuportable de les finances públiques, segons va explicar el ministre francès d'Economia i Finances, Laurent Fabius. Espanya és el país comunitari que augmentarà més la despesa pública en pensions fins al 2050, segons l'informe d'un grup d'experts que els ministres d'economia i finances van analitzar.

El secretari general de CCOO, José María Fidalgo, està convençut que la taula de negociació que discuteix sobre el futur de la protecció social a Espanya està entrant en un procés de "desbloqueig", perquè el Govern està disposat a fer-hi propostes. El líder sindical es va mostrar optimista de cara a arribar a un futur acord. Tant CCOO com el ministre de Treball, Juan Carlos Aparicio, van rebutjar les conclusions de l'informe sobre pensions elaborat per la Unió Europea (UE) en què es diu que la despesa en pensions arribarà al 17,7% del PIB el 2050.

La Unió Europea comença a donar-se compte del greu problema econòmic al que s'enfronta amb l'envelliment de la població. Les previsions per Espanya son les més pesimistes, i, segons un informe del Subcomitè de Política Econòmica, si no es procedeix a reformes urgents del règim actual de pensions, la despesa s'incrementarà en vuit punts del producte interior brut (PIB) durant les properes cinc dècades, fins arribar al 17,7%, el nivell més alt de la UE. Els experts adverteixen que l'efecte de l'envelliment en el deute públic "serà significatiu".

El dramàtic envelliment de la població és un dels problemes més grans als que s'enfronta la Unió Europea. En països com Espanya les previsions son dolentes i s'estima que, si es manté l'estat actual, el cost adicional de la despesa pública en pensions serà del 8% del PIB d'aquí 30 anys. Els experts recomanen que es retardi l'edat de jubilació i, sobre tot, que el retir no es produeixi abans de l'edat legal.

El cost de la pujada de les pensions, la dotació definitiva del fons de reserva de la Seguretat Social i el mètode per finançar els complements a mínims encara no tenen reflex en els Pressupostos del Seguro perquè estan pendents de l'acord que s'aconsegueixi amb els agents socials. El secretari d'Estat de la Seguretat Social, Gerardo Camps, va assegurar ahir que els comptes presentats pel seu departament no són definitius a l'espera que la taula del diàleg social aconsegueixi un acord.

El grup parlamentari socialista defensa que tot el superàvit de la Seguretat Social previst pel 2001 (més de 300.000 millions de pessetes) es destini a dotar el fons de reserva per les futures pensions. Aquesta petició va ser dirigida ahir al secretari d'Estat de la Seguretat Social, Gerardo Camps, pel diputat socialista José Antonio Griñán en la comissió de pressupostos. Griñán va indicar que s'hauria de dedicar més diners procedents d'ingressos públics, com els de les llicències de telefonia mòbil de tercera generació (UMTS), i va posar com exemple França, que ha dotat el seu fons amb 1,5 bilions de pessetes procedents de privatiztacions.

Un total de 901.000 persones dels més de set milionss de pensionistes de la Seguretat Social van percebre dues pensions al 1999, segons l'assessora de la Direcció General de l'Ordenació Econòmica de la Seguretat Social, Teresa Quílez, qui va concretar que 566.000 tenen més d'una pensió i 335.000, a més a més de la prestació de la Seguretat Social, reben altre de les classes passives (funcionaris i militars). En unes jornades sobre el sistema públic de prestacions, organitzat per l'Associació de la Premsa de Madrid, Quílez va concretar que prop de 6,1 milions de persones estan rebent una sola pensió, de las que 4,5 milions es corresponen amb una pensión de jubilació, dos milions son de viduïtat, 790.000 d'incapacitat laboral permanent, 270.000 d'orfandat i 44.000 en favor d'ajuts familiars.Quílez va apostar per apropar l'edat de jubilació als 65 anys (la mitja està situada als 63,2 anys), i per un replantejament de les jubilacions anticipades.

La Comissió Europea adoptarà el proper dimecres a Brussel·les una comunicació de la comissària europea d'Assumptes Socials, Anna Diamantopoulou, en la que es considera que la Unió Europea ha d'utilizar l'actual creixement econòmic i el potencial de creació de llocs de treball per garantir la viabilitat de les pensions futures. Brusel·les invita als Quinze a que es coordinin per definir una estratègia global que garanteixi als jubilats un nivell d'ingressos suficient sense posar en perill les finances públiques i imposar càrregues excessives a les properes generacions.

A finals del passat mes d'agost, havia a l'Estat Espanyol, 228 afiliats a la Seguretat Social per cada 100 pensionistes, segons les dades del Ministeri de Treball. Aquesta relació entre afiliats i pensionistes - amb una taxa de 2,28 - lluny del mínim de dos cotitzants per cada pensionista considerat com el límit per a la viabilitat del sistema. El ministre de Treball, Juan Carlos Aparicio, va reconèixer ahir que "el diàleg social no només tindrà com a resultat un augment de les despeses, sino la seva racionalització", però va deixar entreveure que no s'invertirà més diners d'allò pressupostat. En opinió del ministre, "aquests pressupostos son de continuitat, perquè estan impregnats del diàleg social i reflecteixen les seves pautes". Les partides del pressupost del Ministeri per al 2001 es mantindran obertes al que surti de la Mesa de Diàleg Social, son les destinades al Fons de Reserva, la financiació dels complements per mínims, la millora de les pensions mínimes i les bonificacions per contractar indefinits.

La paga extra que el Govern haurà d'abonar als pensionistes pel desviament de la inflació l'any 2000 complicarà l'objectiu de José María Aznar d'aconseguir el 2001 un lleuger superàvit pressupostari. La Secretaria de Estat de Pressupostos estudia imputar al 2000 els prop de 250.000 milions que podria suposar aquesta despesa el febrer vinent. El vicepresident econòmic, Rodrigo Rato, va apuntar recentment aquesta possibilitat però ahir la secretària d'Estat de Pressupostos, Elvira Rodríguez, va dir que el canvi és molt complicat i, pràcticament, el va descartar. L'execució pressupostària d'aquest any s'està complint amb comoditat i permet suportar una despesa addicional de gairebé un quart de bilió, tot i que això suposi un lleuger desviament respecte a l'objectiu revisat de dèficit públic per al conjunt de l'any, del 0,4% del PIB. Més important que un relatiu incompliment el 2000 és aconseguir el 2001 l'objectiu polític del superàvit pressupostari, amb què s'ha compromès Aznar. Rodríguez va presentar ahir les dades pressupostaris fins l'agost, període en què el dèficit es va situar en el 0,2% del PIB, enfront del 0,5% del 1999, fet que, segons la secretària d'Estat, assegura l'objectiu anual del 0,4%.

La desviació dels preus provocarà una revisió de les pensions i dels salaris de conveni amb un cost entorn al mig bilió de pessetes si la inflació interanual es manté en el 3,6% a finals d'any. La llei obliga al Govern a compensar als pensionistes amb una quantitat igual a allò que l'IPC sigui superior al 2%, inicialment previst per aquest any. Per aquesta revisió es tindrà present la dada del novembre, i cada dècima de desviació té un cost total de 15.000 milions de pessetes, entre els retards que s'han de pagar al 2000 per la desviació i la consolidació a les nómines l'any 2001. En el cas que l'IPC real sigui com ara d'1,6 punts superior al previst, el cost per a la caixa de la Seguretat Social serà de 240.000 milions de pessetes, a distribuïr entre els 7,6 milions de pensionistes. A una pensió mitjaa, situada en 78.000 pessetes al mes, li correspondrien, per retards de l'any 2000, entorn a 17.000 pessetes en una única paga. Aquesta compensació també s'ha d'aplicar als treballadors que en els seus convenis han pactat clàusules de revisió, que son 4,5 milions de persones. En aquest cas, es té present la dada de l'IPC de desembre i, per terme mig, les clàusules negociades han d'actuar en la quantitat que la inflació superi el 2,3%. Als treballadors amb un salari mig de 225.000 pessetes mensuals els correspon uns retards de 27.000 pessetes per una vegada, i el cost total per les empreses és de 140.000 milions de pessetes per l'impacte en el 2000, més una quantitat similar en el 2001 per la consolidació a les nòmines.

La despesa en pensions de la Seguretat Social creixerà el 2001 un 6,5% i arribarà a 9,16 bilions de pessetes, segons les primeres estimacions pressupostàries, subjectes a canvis si hi hagués un pacte sobre protecció social que afectés a les prestacions de vellesa, invalidesa o viduïtat. Els ingressos per cotitzacions, per la seva part, creixeran un 7,5% i arribaran 10,62 bilions, si no hi ha canvis normatius que rebaixin les quotes.

La decisió del Govern de no revisar l'objectiu d'inflació per aquest any no evitarà que la trajectòria real de l'IPC per sobre de les previsions suposi un elevat cost pel tresor públic en pensions. La Llei de Seguretat Social obliga a l'Executiu a compensar als pensionistes per la desviació que es produeixi entre el 2% inicialment estimat i la dada de l'IPC de novembre. Cada dècima d'inflació té un cost d'uns 8.000 milions de pessetes en pensions, i amb la quantitat resultant el Govern ha de distribuir una paga adicional als pensionistes. Si l'inflació continua al ritme actual del 3,4%, el cost total serà entorn als 110.000 milions de pessetes. En els salaris, la diferència es calcularà el mes de desembre i s'iniciarà pels convenis col·lectius en els que s'hagi pactat una clàusula de revisió salarial. En la negociació col·lectiva, aquest compromís està tancat per un 70% dels més de sis milions de treballadors que han signat les clàusules de garantia. Les empreses hauran de pagar la diferència quan es conegui l'IPC de desembre. Els empleats públics no tenen reconegut aquest dret, encara que els sindicats han demanat al Govern que es recolli per al proxim any.

El president de la patronal CEOE, José María Cuevas, va asegurar ahir que es "el moment para analitzar i revisar el sistema de financiació de les pensions contributives, tant en la seva quantia com en la seva distribució". Cuevas va fer aquestes declaracions a l'acabar una reunió amb el ministre d'Hisenda, Cristòbal Montoro, i el de Treball, Juan Carlos Aparicio, on van analitzar les línies dels Pressupostos de l'Estat per al 2001. A la reunió, també va assistir el president de Cepyme, Antonio Masa. El dirigent empressarial va dir que un dels assumptes que s'hauríen de tractar en la revisió del sistema de financiació de les pensions contributives és si l'aportació a les cotitzacions socials ha de ser igual durant tota la vida laboral de l'assegurat.

El canceller alemany, Gerhard Schröder, va indicar ahir a l'oposició democristiana que està disposat a utilitzar de nou les discrepàncies entre les regions riques i pobres d'Alemanya per conseguir que sigui aprovada la seva reforma del sistema de pensions de jubilació. Schröder, va jugar molt bé, amb molt bon resultat, la carta de les divisions regionals, al marge del partit en el poder, per assolir que el Bundesrat (la Càmara territorial) aprovés la reforma fiscal el 14 de juliol. Ahir, abans d'iniciar les seves vacances a Mallorca, el canceller va fer balanç dels 21 mesos transcorreguts des del començament del seu mandat de quatre anys. Com a responsable de l'Executiu alemany i com President del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), es va mostrar satisfet de la seva gestión, especialment després del primer any en el poder.

El Ministeri de Treball i Assumptes Socials, estudia pujar el fons de garantia de les pensions en 75.000 milions de pessetes l'any 2001, que s'afegirien als 100.000 milions existents. No obstant, el titular del departament, Juan Carlos Aparicio, es va limitar a reconèixer que els ingressos de la Seguretat Social permetran superar aquesta última quantitat. Les declaracions del ministre, van tenir lloc a San Lorenzo de El Escorial, on va pronunciar una conferència. En la seva intervenció, va deixar constància que la major preocupació de l'Executiu, en relació amb el mercat laboral, es «l'alta temporalitat registrada, ho reconeixen els nostres empresaris i els nostres sindicats». «Això ha de ser el nou motor del diàleg social en el que recentment ens hem embarcat», va dir el ministre.

L'import mitjà de la pensió de viudetat pujava l'any 1999 a 55.150 pessetes al mes, un 7,7% més que en l'any anterior, segons les dades del Ministeri de Treball. La directora general de l'Institut de la Dona, Pilar Dávila, es va mostrar ahir partidària d'establir nous requisits per poder accedir a aquesta prestació social. Dávila va afirmar que la reforma de la pensió de viudetat hauria d'anar encarada a impedir que es puguin mantenir altres tipus de pensions quan ja no hi ha cap vincle matrimonial. "La Seguretat Social no existeix per enriquir ningú, sinó per cobrir les necessitats que realment es puguin plantejar en la unitat familiar", va subratllar Dávila.

El Govern vol implantar abans del final d'aquesta legislatura un sistema de jubilació "voluntari però flexible", en què cada treballador decideixi "quan deixa la vida activa", segons va anunciar ahir Gerardo Camps, secretari d'Estat de la Seguretat Social. Camps, que va clausurar el curs La Seguridad Social del 2000, cien años después celebrat durant aquesta setmana a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), va afirmar que l'Executiu no pot permetre l'expulsió del mercat laboral de treballadors "amb 50 o 55 anys, que tenen molt a aportar". El secretari d'Estat va opinar que la prolongació "sempre voluntària" de la vida laboral servirà per compatibilitzar l'envelliment de la població amb la possibilitat de desenvolupar una feina que no es vegi tallada a l'arribar l'edat legal de jubilació.

La pensió mitjana de la Seguretat Social es va situar l'1 de juny en 77.896 pessetes mensuals, xifra que representa un increment interanual del 4,9%, segons va anunciar ahir a Santander Gerardo Camps, secretari d'Estat de Seguretat Social. Camps, que va participar en el curs La Seguretat Social del 2000, cent anys després, que se celebra aquesta setmana a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), va explicar que totes les pensions han tingut un increment interanual semblant, i "en alguns casos, superior al 5% i tot". La pensió mitjana de jubilació ja arriba a les 89.039 pessetes mensuals; la de viudetat, a les 55.150 pessetes; la d'orfandat se situa en 33.096 pessetes; la pensió a favor de familiars puja a 40.796 pessetes; i la d'incapacitat permanent, a les 89.214 pessetes. El repte de les administracions públiques és "augmentar la qualitat del servei", segons va explicar Gerardo Camps, i com a mostra d'això va assenyalar que el tràmit per obtenir una pensió de jubilació s'ha reduït a un termini de 12 dies com a molt, "set dies menys que el 1996". Camps defineix la recent Carta de Serveis de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) com un projecte "pioner" que reflecteix la voluntat del Govern d'oferir "uns serveis públics de qualitat". El secretari d'Estat de Seguretat Social va afirmar que "aviat" la tindran totes les administracions i que constitueix un exemple del "compromís que es vol adquirir amb tots els ciutadans".

Els Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any pròxim i la llei d'acompanyament inclouran els incentius que el Govern està negociant amb els sindicats i la patronal per endarrerir voluntàriament l'edat de jubilació més enllà dels 65 anys, sempre que s'aconsegueixi un acord previ, segons va anunciar ahir el ministre de Treball i Afers Socials, Juan Carlos Aparicio. Aparicio, que va inaugurar el curs La Seguretat Social, cent anys després que es desenvolupa al llarg d'aquesta setmana a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, va afirmar que és necessari que existeixi "diàleg social" perquè els incentius siguin atractius tant per a l'empresa com per al treballador, de manera que no es converteixin en un "motiu de confrontació entre generacions". Malgrat les repercussions de l'alça de la inflació en les pensions, que hauran de ser revisades, els comptes de la Seguretat Social registraran aquest any un superàvit de 300.000 milions.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va animar ahir els sindicats i la patronal a proposar els canvis legislatius necessaris per impulsar la implantació dels sistemes complementaris de pensions. Montoro va anunciar, en un seminari celebrat a la Universitat Menéndez Pelayo de Santander, la intenció del Govern de donar incentius fiscals per desenvolupar les pensions privades i va demanar que s'incloguin en la negociació col.lectiva. Pel ministre, el fet que a Espanya no estigui tan desenvolupat com a la Unió Europea el sistema complementari de pensions respon a l'existència de colls d'ampolla que s'hauran d'identificar", però "això ho han de fer els agents socials i no el Govern amb una iniciativa legal". Montoro va manifestar que "si el Govern prengués l'única paraula, la iniciativa no tindria èxit".

El sistema de pensions està garantit des del punt de vista financer i social. A aquesta conclusió ha arribat el sindicat Comissions Obreres a partir d'un estudi sobre el futur de la Seguretat Social. Segons CCOO, el poder adquisitiu de les pensions es pot mantenir fins el 2030 amb un augment mínim del producte interior brut (PIB). Aquest anàlisi fa front amb el que va realitzar La Caixa a finals de juny, segons el qual la Seguretat Social tindria un dèficit des del 2022. Sense tenir present el ràpid envelliment de la població, CC OO creu que no serà difícil mantenir les actuals pensions, inclòs fins l'any 2050. En cas que l'economia espanyola creixi un 2,5% -previsió del Govern al 1995, superada en els últims quatre anys- el PIB només tindria que augmentar un 0,82% per sostenir les pensions. De moment, el sindicat compta amb bones expectatives. Segons els seus càlculs, a finals del 2000, el superàvit del règim contributiu de la Seguretat Social (el que es financia amb les cotitzacions dels treballadors) arribarà als 400.000 milions de pessetes.

El ministre de Treball, Juan Carlos Aparicio, es nega amb rotunditat a facilitar les prejubilacions a tots els treballadors, tal i com han sol·licitat els sindicats. Aquest es el principal escull per arribar a un acord davant la renovació del pacte de Toledo, negociacions tripartites començaran avui. CC.OO. i UGT han decidit defensar durant les negociacions que el dret a jubilar-se a partir dels 60 anys s'extengui al conjunt dels treballadors. Actualment, només tenen aquest dret els treballadors que van començar a cotitzar a la Seguretat Social abans de 1967.

Govern, patronal i sindicats estan d'acord en revisar les condicions per rebre una pensió de viduïtat. La proposta inicial es incrementar significativament les pensions a qui no rebi altre tipus de remtes de treball, encata que tinguin menys de 60 anys. Pel contrari, els tres interlocutors estan decidits a suspendre el dret a cobrar la pensió de viduïtat a les persones que continuïn treballant o que tinguin altres remtes. En el moment en que aquesta persona deixi la seva vida laboral tindrà dret a percebre aquesta pensió. Això només afectarà a les noves pensions. En quan a les que es cobrin en l'actualitat, es contempla seguir pagant-les si bé es congelarà la seva quantia i per això no se'ls hi aplicarà la y para ello no se les aplicará la revisió d'acord amb l'IPC. Amb aquests diners que s'estalvia la Seguretat Social es pretén pagar la pujada de les pensions de viduïtat de qui no tenen altres remtes.

El secretari d'Estat per a la Seguretat Social, Gerardo Camps, va proposar ahir que la comissió del Pacte de Toledo afronti la reforma de les pensions de viudetat i orfandat. En el cas dels orfes, el responsable del Seguro va suggerir una ampliació dels anys de prestació fins que el jove acabi la seva formació. En el cas de les vidues, no va descartar un estudi sobre incompatibilitats segons la renda del treball que percebin. En qualsevol cas, Camps va deixar clar que mai "es tocaran els drets adquirits dels actuals beneficiaris". Els efectes de la incorporació de la dona al món laboral han de fer "reflexionar" la comissió parlamentària del Pacte de Toledo sobre una eventual reforma de les pensions de viudetat i orfandat, en opinió del Govern. Camps va reprendre així una antiga polèmica de la legislatura anterior en la seva primera compareixença davant la comissió, que ha de revisar aquest acord sobre pensions firmat pels grups polítics fa cinc anys.

Està en joc la negociació amb els agents socials de la renovació del Pacte de Toledo. Els líders sindicals esperaran que es reuneixi dilluns que ve la comissió de seguiment de l'acord de pensions, i la resposta de la carta que han enviat al president del Govern en què denuncien l'incompliment del diàleg social. Després decidiran sobre el futur de les negociacions. Fidalgo i Méndez van fer aquestes declaracions després de la reunió que van mantenir ahir amb una àmplia representació de les patronals CEOE i CEPIME. El motiu no era sinó donar començament al diàleg social entre els empresaris i els sindicats. L'objectiu va quedar clar ahir i les dues parts van manifestar que hi estaven d'acord: és necessari crear més ocupació i que aquesta sigui estable. La discussió, per tant, no vindrà per la finalitat sinó pels mitjans per aconseguir-ho. Des del punt de vista sindical s'han de penalitzar d'alguna manera els contractes temporals i eradicar la seva conseqüència més nefasta, que és la sinistralitat laboral.

Després de molta polèmica, el Govern deixarà de moment les coses com estan i no farà que els pensionistes paguin part dels medicaments que consumeixen. Segueix ferm l'objectiu de reduir la despesa farmacèutica, pel qual es retallarà el marge de les farmàcies, en sentit invers al seu preu. Com més alt sigui el cost, menys benefici per les farmàcies. Aquesta mesura s'inclourà en el pla contra la inflació que avui aprova el Consell de Ministres, en el que també es descarta alliberar del pagament d'impostos el canvi de fons d'inversió. El tipus impositiu de las plusvàlues es redueix al 18%, i el termini, a un any.

El Consell Econòmic i Social (CES) vol que el Govern estudiï la possibilitat d'establir una "banda d'edat de jubilació voluntària" per a aquells treballadors majors de 60 anys amb llargues carreres de cotització a la Seguretat Social, sense necessitat que ho hagin començat a fer abans del dia 1 de gener de l'any 1967. Aquesta és la principal proposta que figura a l'informe aprovat ahir pel CES sobre la vida laboral i les prejubilacions, i que ha estat elaborat a instàncies del Ministeri de Treball.

CC.OO. i UGT pretenen rebaixar les pensions a les vídues i víduos que traballen i pujar-les de manera significativa a aquells que no tenen altres rendes. Aquesta serà una de les propostes que proposaran al Govern en la mesa de negociació que s'iniciarà en les properes setmanes per revisar l'acord sobre Seguretat Social i Pensions. Aquest plantejament, en principi, es ben rebut per part del ministre de Treball, Juan Carlos Aparicio, que sempre ha mantingut la necessitat d'optimitzar els recursos per afavorir a tots aquells que més ho necessiten.

Uns 4.000 perceptors de pensions d'invalidesa permanent han patit rebaixes indegudes en les seves pensions. Així ho va reconèixer ahir la Seguretat Social després que una sentència del Tribunal Suprem va obligar a rectificar els càlculs empleats per determinar aquestes pensions. Entorn al 80% d'aquests casos es concentra a Catalunya. El Suprem ha donat la raó a un ciutadà de Sabadell. La seva pensió va passar de 139.868 a 81.161 pessetes al mes. La Seguretat Social li pagava 48.707 pessetes menys al mes, al tenir en compte per calcular la pensió, el temps en que el treballador va estar en estat d'invalidesa provisional, es a dir, el període entre la baixa i l'invalidesa permanent. Fonts de la Seguretat Social van dir que s'estan corregint aquests pagaments a les persones afectades. Juan José Sánchez, un graduat social que ha dut a terme alguns casos, va assenyalar ahir que poden haver-hi aproximadament uns 15.000 afectats.

El futur de les pensions de la Seguretat Social està garantit per als pròxims 15 anys aproximadament gràcies a l'espectacular creixement del treball registrat als últims quatre anys. Així ho afirmen els principals experts independents, que ara reconeixen que s'han equivocat en les previsions de fa quatre anys quan van afirmar que el sistema públic de pensions faria fallida entorn al 2002. Tot i així, adverteixen que la millora es conjuntural i es deu a la bonança del cicle econòmic. El ministre de Treball, Juan Carlos Aparicio, és més optimista i opta per afirmar que les pensions públiques estan garantides com a mínim per als pròxims 15 anys. "El problema està en discutir a què es destinarà el superàvit, quan fa només 4 anys el debat era si es podrien pagar o no les pensions", va dir Aparicio. Aquesta suficiència financera es basa fonamentalment en la forta millora que ha experimentat la relació entre afiliats i pensionistes. Al 1990 per cada pensionista hi havien 2,4 cotizants. Aquesta relació va caure fins a 2 al 1996. En canvi, a partir de 1997 s'ha recuperat fins arrivar a un jubilat per cada al 2,3 cotizants al mes de maig.

El Govern posarà sobre la taula del Pacte de Toledo una reforma de les pensions de jubilació encaminada a incentivar la contribució al sistema, és a dir, a donar més bon tracte als que hagin cotitzat més. Això suposa treballar en diversos fronts. Per un costat, aconseguir que les persones amb el màxim d'anys cotitzats no siguin penalitzades en la seva pensió al final de la vida laboral i, per un altre, aconseguir que els joves amb períodes d'atur i de baixa cotització arribin a la jubilació amb una pensió digna. El ministre de Treball i Afers Socials, Juan Carlos Aparicio, va explicar ahir els seus objectius davant la comissió parlamentària de Política Social i Ocupació. La reflexió d'Aparicio va ser en la línia del president del Govern, José María Aznar, que va anunciar una reforma de la protecció social aquesta legislatura: "No ha de ser igual cotitzar molt que cotitzar poc. Hi ha d'haver un equilibri entre contributivitat i solidaritat".

ERC defensarà avui al Parlament una proposició de llei on insta el govern català a compensar les pensions no contributives (PNC) i del Fons d'Assistència Social (FAS) d'uns 70.000 beneficiaris catalans al cost de la vida de Catalunya, que és un 6% més car que a la mitjana de l'Estat. Serà la tercera vegada que ERC presenta la proposta, que va en la línia de defensar la creació d'un espai social català que pretén que els sous i pensions s'adeqüin als costos de la vida del Principat, tal com sostenen els sindicats catalans.

El diputat d'ERC Josep Huguet va presentar ahir la iniciativa documentant-la amb un informe que acaba de publicar l'Institut d'Estudis Autonòmics de la Generalitat, fet per Guillem López Casanovas, exdegà de la facultat d'econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra, que posa en relleu la menor capacitat adquisitiva de Catalunya respecte a la resta de l'Estat a causa de la inflació acumulada i el major cost de l'habitatge i la vida en general. En el cas de l'habitatge la desproporció és especialment gran, ja que mentre els salaris a Catalunya només són un 2% més alts que la mitjana estatal el preu de l'habitatge és un 23% més car.

Al recién nombrado secretario de Estado de Seguridad Social, Gerardo Camps, le tocó ayer defender el sistema público de pensiones y pronosticar los cambios que se avecinan. En una conferencia sobre las pensiones y el estado del bienestar organizada por la revista The Economist, Camps aseguró que está asegurado el debate sobre la oposición entre el sistema público de pensiones y los fondos privados. A su juicio, el Pacto de Toledo permite complementar ambos modelos, por lo que el Gobierno los harán convivir. "Los españoles han optado por un sistema público y por otro privado de capitalización", indicó el secretario de Estado. Como principales retos para la recién estrenada legislatuva, Camps señaló la subida de las pensiones mínimas, de viudedad y de orfandad. El secretario planteará esta cuestión en la primera comisión sobre Seguridad Social que celebre el Parlamento, aunque antes de anunciar ninguna medida definitiva quiere ser "respetuoso con los diálogos político y social".

El diputado del PSOE Joaquín Almunia, ministro de Trabajo con el Gobierno socialista, se mostró muy preocupado por el creciente envejecimiento de la sociedad española y advirtió sobre el riesgo de primar el sistema complementario de pensiones en detrimento del sistema público. Aunque Almunia es favorable a los sistemas de exteriorización de fondos de pensiones (ceder a una empresa privada la gestión de los planes de pensiones de una compañía), se pregunta cómo se va a poder mantener el actual sistema. Almunia cree que habrá que inventar otro modo de financiación, aunque en estos momentos "le corresponde al Gobierno dar el primer paso".

La necesidad de mantener el sistema público como garante de las pensiones de los más pobres fue el principal argumento del ministro británico de Trabajo, Alistair Darling. El responsable del Reino Unido ensalzó el sistema laborista de pensiones y dijo que ha logrado mayores prestaciones sociales sin aumentar el gasto en Seguridad Social, ya que la inversión del último año ha sido la más baja desde 1948. No obstante, Darling también ve positiva la cooperación entre el Estado y sistemas de pensiones privados complementarios.

UGT vol que la retallada per retirar-se abans dels 65 baixi del 8% al 4,1% per any

Treball estudiarà la proposta presentada pels sindicats CCOO i UGT de rebaixar el coeficient reductor del 8% anual per a les pensions d'assalariats que es jubilin abans de complir els 65 anys, segons va dir ahir el director general de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), Francisco Gómez Ferreiro, en una jornada organitzada per la UGT a Barcelona. L'Executiu central, que convocarà pròximament els sindicats i les organitzacions empresarials per revisar l'aplicació del Pacte de Toledo, tampoc es nega a analitzar la demanda sindical de permetre la jubilació voluntària dels 60 als 65 anys, que es contradiu amb la proposta del Govern d'allargar la vida laboral dels treballadors fins als 70 anys amb bonificacions substancials en les quotes socials. El director general de l'INSS va indicar que els coeficients reductors per cada any d'anticipació de la jubilació responen a càlculs d'experts en pensions, i va recordar que en l'acord amb els sindicats el 1997 es va reduir la penalització del 8% al 7% per als assalariats que hagin treballat durant 40 anys. "Estem disposats a analitzar les propostes i els càlculs que ens presentin sobre aquest tema els agents socials", va assegurar Gómez Ferreiro.

El secretari de Política Institucional d'UGT, Pedro Díaz Chavero, va proposar abaixar el coeficient reductor fins al 4,1% anual. D'aquesta manera un empleat que es jubili als 60 anys perdrà el 20,8% de la pensió en lloc del 40% que perd amb la regulació actual. En aquest últim cas, la Seguretat Social es pot estalviar fins a 10 milions de pessetes en el pagament d'una pensió, encara que a l'Inem li poden costar fins a 12 milions les prestacions que percebi els anys previs a la jubilació. El responsable del gabinet tècnic de CCOO, Miguel Angel García, va advertir que el manteniment de la situació actual, en què només es poden jubilar als 60 anys els que van començar a cotitzar a la Seguretat Social abans del 1967, provocarà indefensió entre els treballadors.

La pensió mitjana de jubilació de la Seguretat Social es va situar l'1 d'abril del 2000 en 88.826 pessetes mensuals, quantitat que suposa un increment del 5% respecte al mateix mes de l'any anterior. Aquesta pujada és superior en dos punts a l'alça de l'IPC dels últims 12 mesos, que es situa en el 3%.

Segons les dades facilitades ahir per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), dependent del Ministeri de Treball, que té com a titular Juan Carlos Aparicio, el sistema de la Seguretat Social va atendre durant el mes d'abril passat el pagament d'un total de 7.577.730 pensions contributives, de les quals n'hi ha 4.479.420 que corresponen a jubilació; 2.002.751, a viduïtat; 793.177, a incapacitat permanent; 257.918, a orfandat, i 44.464, a favor de familiars.

El conseller d’Economia, Finances i Planificació, i portaveu de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, s’ha mostrat partidari d’incentivar que els jubilats puguin continuar treballant a temps parcial com una via per ajudar a garantir la viabilitat del sistema públic de pensions.

El Govern proposa la prolongació de la vida laboral per evitar la fallida del sistema públic de pensions. El Govern promourà la prolongació de la vida laboral dels treballadors més enllà dels 65 anys per no arribar a altres mesures "més brusques", segons va afirmar ahir el ministre de Treball, Juan Carlos Aparicio. A canvi, ofereix l'exoneració total o parcial de la cotització de la Seguretat Social en funció de la jornada que estigui disposat a treballar qui hagi complert l'edat reglamentària. En cas de treballar de manera parcial, també es cobraria una part de la pensió de jubilació.

La revisió del pacte de Toledo que regula les pensions està ja a la vista, encara que no tenen data concreta. Els polítics encara no es manifiesten en públic -¿per què serà que això sembli patrimoni exclussiu de les èpoques preelectorals?-, però els fontaners dels partits estan per la labor. Es bo que es vagi parlant de tot això, perque si el canvi que assoleix la societat s'ha accelerat, les pensions no son una excepció. Així, des del 1995 han canviat moltes coses. "A lo que debería irse es a un nuevo pacto de Toledo, con una duración superior a los cuatro años y, sobre todo, a que se cumpla. Hasta ahora, el Gobierno del PP lo ha incumplido cada año; tres por culpa de la inflación y el cuarto, por cuestión electoral." Aquesta contundent manifestació la va realitzar Miguel Sebastián, director del servei d'estudis del BBVA, un de dels experts que es vàren reunir a la UPF en un acte sobre el futur de les pensions (3.ª jornada de Nuevas fronteras de la Política Económica) organizat pel CREI, amb la colaboració de "La Vanguàrdia".

El retard de l'edat de jubilació de 65 a 70 anys guanya cada vegada més partidaris com una mesura que formaria part d'una nova reforma de la Seguretat Social que garantiria les pensions en el futur. El debat sobre la revisió del Pacte de Toledo es va revifar ahir amb les entrevistes que va mantenir el ministre de Treball i Afers Socials, Juan Carlos Aparicio, amb els portaveus dels grups parlamentaris, als quals va plantejar la necessitat de "veure el que es pot millorar" del sistema públic de pensions.

El vicepresident segon i ministre d'Economia, Rodrigo Rato, va comunicar ahir al president del Grup Parlamentari Català, Xavier Trias, la seva intenció d'obrir la negociació del finançament autonòmic després de l'estiu que ve. Les negociacions inclouran també el pla d'estabilitat i la revisió urgent del Pacte de Toledo, per a la qual cosa ja s'ha reactivat la comissió parlamentària pertinent, que la passada legislatura va decaure per falta d'activitat.

La subvenció per fills és la més baixa de la UE i set vegades inferior a la mitjana

L'Administració espanyola destina a les famílies amb fills una part del pressupost de protecció social set vegades inferior a la mitjana europea i 13 vegades menor que als països nòrdics. Aquesta és només una de les aclaparadores dades contingudes en dos estudis presentats ahir en el segon Congrés Nacional de Famílies Nombroses i que porten un dels seus autors a afirmar que "Espanya se situa a la cua d'Europa, amb una diferència que hauria d'obligar el Govern a plantejar-se una política de protecció social a la família que ara per ara pràcticament és inexistent en aquest país".

La Generalitat planteja crear ajuts econòmics per a les famílies que tinguin ancians al seu càrrec per tal de facilitar que puguin envellir a la seva llar i envoltats de la seva família, segons va manifestar la consellera Rigau a Catalunya Informació. Així mateix, va afegir que aquestes famílies han de comptar amb mesures que facilitin el tractament, la presència i la cura d'aquestes persones dins de la família. El president Pujol ja havia avançat uns dies abans, amb motiu de la inauguració d'una residència assistidade gent gran a Berga,  que les administracions han d'invertir en infraestructures per a la tercera edat: "cada cop hi ha més persones grans i aquest és un gran repte, o sigui que hi hem de donar resposta i és una de les nostres prioritats; ho va ser a la legislatura anterior i ho és en aquesta".

El bisbe de la Seu d'Urgell, Joan Martí Alanís, va fer una crida a favor de la dignitat de la gent més gran de la societat, als quals els va demanar que no acceptin passivament la marginació. En el full parroquial defensa que la gent gran tingui un paper actiu adequat, alhora que lamenta que la gent que arriba a la tercera edat es vegin afectats per les relacions quasi comercials que dominen a la societat.

Cap sector estratègic del País Valencià va registrar incidents pel denominat efecte 2000. No obstant, els programes informàtics que es varen aplicar per evitar els desastres augurats han provocat algunes pífies importants en determinades àrees administratives de la Generalitat valenciana, algunes de les quals estan vinculades als ciutadans.Així, en els jutjats de València, els funcionaris es troben amb problemes per trobar arxius i formularis; en els centres sanitaris d'Elx s'han perdut dades d'alguns usuaris, i a Alacant més d'un centenar de jubilats no podrà cobrar la seva pensió fins al mes de març.

A Catalunya, la jubilació ja preocupa més que l'atur

L'enquesta de seguretat pública a Catalunya, elaborada per l'Institut d'Estadística i la Universitat de Barcelona per encàrrec del Departament d'Interior, situa la jubilació com la vuitena de les preocupacions de la ciutadania. La preocupació més alta, recollida en una escala del 0 al 10, és per a la violència juvenil (8,58), seguida de l'educació (8,36), robatoris (8,14), drogaddictes (8,09), contaminació (7,98), accidents de trànsit (7,95) i assistència mèdica (7,68). En vuitè lloc, la jubilació (7,33), que és seguida de l'accés a l'habitatge, l'atur i altres. El conseller Xavier Pomés ha anunciat la voluntat de repetir aquesta enquesta en cicles de tres anys.