Les notícies que apareixen a la pàgina de portada es renoven amb una periodicitat màxima setmanal. Aquelles notícies que poden continuar tenint interès es mantenen un cert temps en aquesta pàgina de recull de notícies antigues. La idea és que entrant un cop per setmana al Portal de la Gent Gran ningú no es perdi res.

Anna Cabré, directora del Centre d'Estudis Demogràfics, va demanar que es replantegi el conpepte de gent gran incloent la possibilitat de tornar a incorporar-se al món laboral en una societat que ha de prendre consciència que fer 65 anys no és arribar a la vellesa i que, per tant, encara podem gaudir de molts anys per fer coses. En una entrevista de la periodista Sandra Morales a El 9 Nou, del Vallès Occidental, opina que molta gent gran estaria disposada a tornar a la feina i que, de fet, en certa manera, molts continuen treballant.

Així mateix, va afirmar que està segura que gairebé el 50% de la població actual arribarà als 100 anys i que això ens ha de fer canviar actituds davant la vida, especialment en un sentit antidepressiu. Quan la gent assumeix això, comença a fer activitats que ni s'havia plantejat i això fomenta una vida més plena. Un dels problemes d'avui dia és que la gent gairebé es deixa morir en vida precisament perquè la societat creu que ja els queda poc a fer a la vida.

Creu que els naixements augmentaran a Catalunya (en els últims 4 anys ja s'ha començat a remuntar una mica), però ara per ara començaran a ingressar menys joves al món laboral i això farà més interessants a les persones grans. Evidentment això ha de comportar que no tingui un sobrecost per a les empreses, ja que alguns contractes de joves gaudeixen de cotització reduïda mentre que amb persones grans han de pagar el 100% i, a més, la inversió en formació de gent gran no saben quina rendibilitat tindrà.

El concepte de gent gran canviarà. A mí m'agrada més parlar de gent madura que de gent vella, perquè si als 65 som vells, què som als 95? Però el concepte haurà de canviar de manera progressiva, no agressiva. Si el concepte es canvia a base del fet que puja arbitràriament l'edat de prejubilació, tota una generació se sentirà frustrada en les seves expectatives. Això no agradarà. Ara, si el gaudi dels drets adquirits es compagina amb la possibilitat de treballar, ja és una altra cosa. Molts treballen de sotamà i no ho poden declarar, però si pogués ser compatible, contribuirien a pagar les seves pròpies pensions. S'allargarien els seus anys actius. perquè, de fet, encara tenen molt temps per endavant.

 Els efectius de població de 65 anys i més creixeran en el curs dels anys vinents i passaran del milió actual a 1,2 milions l'any 2010 i entre 1,4 i 1,6 milions el 2030.

 La població en edat de treballar,entre 16 i 64 anys, es mantindrà estable entorn dels 4 milions d'habitants, però experimentarà un envelliment de la edat mitjana entre l'any 1996 i el 2010.

 L'any 1996 hi havia a Catalunya un total d'1.117.142 persones jubilades o pensionistes, mentre que l'any 1991 eren 928.334, això representa un increment del 20,3% en cinc anys.

 L'any 1996 el 95% de la població resident a Catalunya ha declarat entendre el català; això suposa que només una persona de cada vint no l'entén.

 L'evolució favorable de l'esperança de vida de la població de Catalunya (75,8 anys per als homes i 82,4 anys per a les dones l'any 1997) ha contribuït decisivament a l'augment dels efectius de població de 65 anys i més.

 L'edat mitjana de la població de Catalunya l'any 1996 és de 39,6 anys que representa un augment respecte a la xifra de 1991 que era de 37,8 anys.

 L'any 1998 s'ha estabilitzat el creixement natural de la població. La taxa de creixement natural se situa en 0,2 per 1.000 habitants.

 L'any 1996, per primera vegada, la població de 65 anys i més (991.706 habitants amb un pes del 16,3%) és més nombrosa que la de menys de 15 anys (892.431 joves que suposen el 14,6% de la població).

 La població vídua de Catalunya l'any 1996 és bàsicament femenina ja que les vídues són 345.149 (11,1% de les dones) mentre que els vidus són 76.546 (2,6% del conjunt dels homes).

Actualment es creu que el percentatge de població de +65 anys a la Unió Europea és d'un 16,4%. mentre que als Estats Units és del 12,5%. La baixa taxa de fecunditat y un volum d'emigració inferior faran que aquesta diferència s'ampliï encara més. L'ONU calcula que aquest percentatge arribarà a UE al 18,3% el 2010 i al 28,9% el 2050, és a dir cinc i set punts per damunt del percentatge estimat per als EUA. Els quatre estats del sud d'Europa tindran el percentatge més alt de +65 anys, mentre que serà menor a Dinamarca, Regene Unit, Finlàndia i França. Segons el consultor del País, aquesta situació mostra la necessitat de reformar els actuals sistemes de pensions y sanitat pública.

La població de l'Estat espanyol perderà prop de 10 milions de persones, aproximadament un 20% de la seva dimensió actual, cap al 2050, de no ser que es permeti un "nombre significatiu" d'emigrants, va anunciar l'ONU en un informe demogràfic. "Espanya és un cas molt interessant pel ràpid envelliment que tindrà la seva població i la necessitat d'una profunda anàlisi de la situació per evitar problemes més grans", va declarar Joseph Chamie, director de la divisió de Població de les Nacions Unides. El País

El 1986 hi havia a Catalunya 737.356 persones en edat de jubilació; el 2010, el nombre de persones de 65 anys o més superarà els 1,2 milions. El ràpid increment de la població de més edat és un dels factors més significatius de l'evolució demogràfica dels últims decennis a Catalunya, segons van destacar ahir els experts de l'Idescat. Tot el territori ha registrat un increment dels grups de població en edat de jubilació, però la progressió ha estat més ràpida a les comarques del Barcelonès i del Camp de Tarragona. Així, entre 1986 i 1996 l'augment del nombre de jubilats ha pujat més del 50% a les comarques del Baix Llobregat, el Baix Penedès, el Garraf, el Tarragonès i el Vallès Oriental.
La comarca del Baix Llobregat destaca per l'intens augment de la població de més edat, que pot passar de les actuals 74.000 persones fins a 119.000 l'any 2010 (amb un increment del 60%). Els experts han descobert durant els últims anys que existeix un nombre creixent de persones d'edat molt avançada que tornen a viure en comarques com ara el Baix Llobregat, després d'haver marxat a les seves comunitats d'origen en el moment de la jubilació.
Curiosament, les comarques interiors i pirinenques, que ja estan formades des de fa anys per un nombre elevat de persones en edat de jubilació, no registren canvis substancials en la seva estructura per edats.

L'editorial de El País del 7 de gener fa referència al fet que l'Estat espanyol tindrà el 2050 la població més envellida del món segons les projeccions demogràfiques de Nacions Unides, amb una mitjana d'edat de 54 anys, i necessitarà 12 milions d'immigrants per mantenir l'actual proporció entre població activa i passiva. En el conjunt de la UE, la projecció per al 2025 assenyala la necessitat de 159 milions d'immigrants (un 40% de la seva població actual). Altrament el manteniment de l'actual model europeu d'Estat del Benestar esdevindria impossible. L'editorial acaba afirmant que la immigració serà la font de rejoveniment de la nostra societat i que una de les causes de la situació actual és l'expulsió de la dona del mercat de treball per la manca d'una estructura de serveis que evitin que, especialment la maternitat, castigui l'ocupació femenina.