RECULL DE NOTÍCIES DEL 1999 SOBRE PENSIONS I JUBILACIÓ

"El Consejo de Ministros aprobó ayer el decreto de revalorización de las pensiones para 2000 y la subida del 2% del salario mínimo interprofesional, que se sitúa en 70.680 pesetas al mes, en 14 pagas, y que no recupera el poder adquisitivo perdido este año. En total, la revalorización de las pensiones tiene un coste de 324.000 millones de pesetas. Las prestaciones de cerca de ocho millones de pensionistas suben también en enero un 2%, como la inflación prevista, a lo que se destinarán 147.000 millones. Otros 116.300 millones cuesta compensar, con una paga extra que se cobrará en febrero, los 0,9 puntos de desviación de los precios en 1999. A ello se añaden los 61.000 millones pactados en septiembre por el Gobierno y los sindicatos para mejorar tres millones de pensiones mínimas.

Tras ese acuerdo, las pensiones mínimas y las no contributivas de la Seguridad Social mejoran su poder adquisitivo al subir por encima del IPC, con alzas que van desde el 5,37% para la pensión mínima familiar con cónyuge a cargo, hasta el 15,95% para las pensiones de viudedad de menores de 60 años con cargas familiares. La pensión máxima queda establecida en 303.960 pesetas mensuales (4.255.440 anuales), excepto para las prestaciones de la Seguridad Social, ocasionadas por actos de terrorismo que no están sujetas a límite alguno."

El bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda, va fer aquestes afirmacions el passat 30 de desembre en el pregó de la Festa de l'Estendard, que commemora l'entrada del Rei En Jaume el 1229. En el seu pregó va lamentar la ferida de la marginació, l'atur crònici l'escandalosa insuficiència de les pensions, alhora que feia una crida a la festa i al compromís pel nostre poble, tot instant els presents "a valorar i promoure la nostra llengua catalana i la nostra cultura pròpia".

El govern central està emetent aquests dies una publicitat en què es fa referència al fet que "amb l'euro, les nostres pensions valen més i són més segures". L'única evidència és que les pensions continuaran tenint el mateix valor encara que s'expressin amb una altra moneda. És per això que, després de les primeres reaccions de dubte sobre el sentit de la publicitat, ja ha començat a circular un cert malestar entre associacions de gent gran així com entre partits polítics de la oposició. En concret, el conseller andalús d'Afers Socials, va emetre una severa crítica contra l'anunci, alhora que anunciava que Andalusia apuja un 12% les ajudes a les pensions més baixes.

La prestació s'incrementa un 12 per cent respecte a aquest any i la cobraran 42.000 andalusos

Els 42.000 andalusos que cobren pensions assistencials -que són de 25.000 pessetes per al conjunt de l'Estat- rebran l'any que ve una ajuda extraordinària de 57.120 pessetes repartida en un total de quatre pagues de 14.280 pessetes, segons va acordar ahir el consell de govern de la Junta d'Andalusia.
Aquesta paga extraordinària de 57.120 pessetes és un 12 per cent més elevada que la que han cobrat aquest any. L'increment ha pogut ser més alt perquè l'any 2000 la Junta no destinarà cap partida per complementar les pensions no contributives, les quals seran directament augmentades pel govern arran de la revisió del Pacte de Toledo.
El que disminuirà serà el nombre de beneficiaris de les pensions assistencials, perquè durant aquest any n'han mort un total de 4.000.

Ernest Lluch escriu un article sobre el debat de les pensions, on afirma entre d'altres que "el debat sobre les pensions està sotmès a les profecies catastrofistes successives que, substancialment, només aconsegueixen posar nerviosos i temerosos els jubilats o els que hi estan propers".

El Parlament de la Fraternitat té intenció de centrar la seva activitat en la problemàtica de les pensions, les quals han estat objecte de debat polític que ha finalitzat amb un acord per augmentar els nivells mínims que consideren insatisfactori. Així, doncs, han decidit trametre als partits polítics que tenen representació al parlament de Catalunya una carta en la qual expressen les raons del desacord. Un cop s'hagi constituït el nou Govern sortit de les properes eleccions, tenen intenció de continuar les gestions per aconseguir una revisió total del sistema de pensions que porti a una situació més justa.

El Parlament de la Fraternitat és un grup d'entitats que treballen en el camp social que s'han constituït en Parlament per promoure la fraternitat com a criteri fonamental de les relacions humanes, tant en l'àmbit privat com en el públic, i sense cap discriminació. L' objectiu fonamental és aconseguir que el Parlament de la Fraternitat esdevingui una referència ètica indefugible per als ciutadans, per als polítics, per als governs, per a les administracions i per a la societat en general, per tal que s'adoptin hàbits de conducta cívics, programes de govern que no discriminin, estils administratius al servei de tots els ciutadans i, en definitiva, s'avanci cap a una societat justa i fraternal. Per més informació, per participar, suggerir, opinar, ajudar...adreceu-vos a Parlament de la Fraternitat, Justícia i Pau o a Federació Catalana de Voluntariat Social

La desviació de l'IPC per sobre de les previsions del govern, costarà a la Seguretat Social 116.300 milions de pessetes, que serviran per compensar el poder adquisitiu dels pensionistes, tal com marca la Llei de 1997. Segons aquesta, tant els 7,5 milions de titulars de pensions contributives com el mig milió de no contributives tindran un augment de 0,9 punts, fet que suposa que al febrer rebran una paga única amb els endarreriments (entre 7.000 i 20.000 pts, segons quin sigui el seu nivell de pensió), la qual, a més, es consolida de cara al pròxim any.

El president de la patronal CEOE va llançar ahir una crida d'atenció contra "alguns excessos" que s'han produït en les prejubilacions i, en concret, aquelles que es financien amb fons públics quan l'objectiu és multiplicar els resultats de les empreses per quatre o pere cinc. Aquesta afirmació va ser feta en el marc de la Comissió del Pacte de Toledo, quan se li va preguntar sobre les prejubilacions de Telefònica.

Respecte al Pacte de Toledo, va opinar que la separació de fonts de finançament continua sent un repte pendent.

J.M. Eguiagaray va lamentar ahir que els errors del govern en matèria d'inflació provocaran que part de l'increment de pensions pactat amb els sindicats hagi quedat absorvit per les més baixes. Mentre que per a la resta de pensions el 0'9% ue es dóna en concepte de la desviació de la inflació d'enguany es consolida per a la pujada del 2000, per a les més baixes es considera que l'augment d'entre el 4'1 i el 16% pactat per a l'any vinent ja inclou aquesta desviació.

A més, el professor Barea, va afirmar que veu difícil que l'any que ve es compleixi l'objectiu d'inflació del 2%. .

L'Executiu central està estudiant diverses propostes per revisar el Pacte de Toledo. El Ministeri de Treball vol que algunes prestacions siguin incompatibles amb altres rendes

La Seguretat Social tindrà superàvit el 2000. L'Executiu central està estudiant diverses propostes per revisar el Pacte de Toledo. El Ministeri de Treball vol que algunes prestacions siguin incompatibles amb altres rendes.

Concretar a la gestora com es rescatarà no significa haver de cobrar immediatament ni començar a tributar

Els jubilats que tenen un pla de pensions i encara no han concretat com i quan cobraran les seves prestacions no saben a què atenir-se. Assegurances diu que abans de final d'any han de concretar com i quan cobraran les prestacions i els experts afirmen.

El Tribunal Suprem ha qualificat en una sentència d'accident la mort d'un home per sobredosi i, en conseqüència, ha reconegut el dret de la vídua i la filla a rebre sengles pensions. La consideració d'accident implica que no cal que s'hagin acomplert els terminis mínims de cotització.

La renovació del Pacte de Toledo és una de las prioritats de la Direcció General d'Assegurances (DGA). José Carlos García de Quevedo, subdirector general de plans i fons de pensions, va apostar ahir per potenciar la previsió social complementària com a pilar del sistema de previsió que impulsa el Pacte de Toledo, junt amb les pensions públicas i el sistema privat. García de Quevedo, que va intervenir en unes jornades organitzades per la consultora William M. Mercer, destacà que la DGAl es mostra “satisfeta” amb l'inici del procés d'exteriorització de plans de pensions. Segons el responsable de plans i fons de pensions del Ministeri d'Economia, un total de 174 empreses han posat en marxa el procés d'exteriorització, i estan pendents de presentar un pla de reequilibri a la DGA. A més, set empreses han presentat ja el pla de reequilibri com un pas definitiu per exterioritzar les seves pensions. L'import d'aquests plans, que afecten quinze mil treballadors, puja a 661,1 milions d'euros (115.000 M pta). Rafael Martínez, director de l'oficina de Barcelona de William M. Mercer, va afirmar que un gran nombre d'empreses “segueixen sense ser conscients que han d'exterioritzar abans de final del proper any”, i destacà la importància d'aconseguir una distribució equilibrada entre plans de pensions i assegurances de vida col·lectives dins del procés d'exteriorització.

Uns 250 representants composats per interlocutors socials, polítics i tècnics, experts en polítiques públiques, món associatiu d'organitzacions d'arreu del món així com representants de les institucions comunitàries es van reunir a Brusel·les els dies 15 i 16 de novembre per explorar el potencial de les pràctiques i estratègies per a un envelliment actiu. La conferència venia precedida de la Comunicació "Towards a Europe for all ages" (Vers una Europa de totes les edats, maig del 1999) inspirada en la celebració de l'Any Internacional de la Gent Gran.

El Ministeri de Treball diu que el 2015 hi haurà 1'5 milions més de pensionistes

El Secretari General d'Ocupació, Juna Chozas, va explicar als diputats de la Comissió del Pacte de Toledo que actualment per cada pensionista hi ha 2,21 treballadors en actiu que cotitzen. L'any 2015 hi haurà més de 9 milions de pensionistes en front dels 7,5 actuals. Per tant, per poder mantenir la mateixa proporció caldrà que la població activa també augmenti un 20%.

Pedro Schwartz, en un article d'opinió publicat a la Vanguardia, critica la creació d'un fons de reserva per a les pensions per considerar que 60.000 milions són una gota en un oceà.

Luis Angel Rojo coincideix amb el govern central en el fet que l'economia mantindrà un ritme alt de creixement aquest any i el següent (entre el 3,6 i el 3,7%) però creu que aquest període de bonança s'hauria d'aprofitar més, en concret, per a fer una política pressupostària més restrictiva que permeti afrontar els problemes seriosos de les pensions en els propers anys. Més informació. Aquesta notícia ha estat ràpidament rebatuda pel ministre Pimentel, que ha afirmat que el sistema de de pensions de la Seguretat Social és sostenible a llarg termini. Pimentel va afegir que la principal garantia del sistema és que l'ocupació creixi entre l'1,5% i el 2%. En aquesta mateixa línia, el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Juan Carlos Aparicio, va explicar que el sistema està sanejat financerament i que l'estat espanyol es troba en unes condicions molt millors que altres països per una qüestió demogràfica ja que no hi ha una immediatesa de jubilacions en massa: mentre que a mitja Europa ara es comencen a jubilar generacions senceres, aquí encara tardarem uns quants anys perquè el baby bomm va ser més tard.

El Ministeri de Treball ha fet aquesta previsió, la qual dependrà de quina sigui finalment la inflació interanual.

Eguiagaray va dir que les dones haurien de cotitzar unes 10.000 pta. mensuals durant 15 anys per cobrar una jubilació

Aquesta pensió es cobraria amb independència de la que pugui cobrar el marit i es canalitzaria a través d'un conveni especial amb la Seguretat Social. Seria una pensió contriobutiva de manera que no gravaria el sistema de la Seguretat Social.

El Congrés va posar fi ahir (16-11-99) per unanimitat a l'última discriminació històrica que encara hi havia sobre els militars i els policies de la República, castigats després de la victòria de Franco. Tots els partits, a proposta del PSOE, van acordar atorgar 13.000 milions de pessetes perquè, des del gener pròxim, cobrin el 100% de les pensions que els correspondrien si haguessin acabat les seves carreres professionals.

Joaquín Almunia va aprofitar l'últim gran debat polític de la legislatura --el dels pressupostos de l'Estat del 2000-- per llançar una ferotge diatriba contra la política econòmica del Govern i deixar clar que el PSOE, en contra del que manté l'Executiu, té una alternativa de més contingut social. De cara a les eleccions generals de la primavera que ve, el secretari general socialista va avançar algunes de les seves propostes.

D'altra banda, els pressupostos de l'Estat preveuen, pel que fa a la despesa social, l'acord amb els sindicats per apujar les pensions més baixes per sobre del 2%. Crea un fons de reserva de 60.000 milions de pessetes per a les pensions futures. La Seguretat Social tancarà el 2000 amb un superàvit de 90.000 milions.

La Junta de Andalucía, presidida por el socialista Manuel Chaves, está dispuesta a aprobar el próximo año una nueva ayuda complementaria, de hasta un 10% de incremento, para los 46.000 beneficiarios de pensiones asistenciales de la comunidad autónoma si el Gobierno de José María Aznar no aumenta los fondos destinados a estas pensiones durante la tramitación parlamentaria de los Presupuestos Generales del Estado (PGE) del año 2000, según anunció ayer el consejero de Asuntos Sociales, Isaías Pérez Saldaña.

Arenas reivindica el dret del seu partit a defensar "sense complexos" les seves idees mentres els sindicats titllen de "vergonyant i mesquina" la utilització d'unes imatges dels seus líders amb Aznar per atacar Almunia.

Prop de 4.000 jubilats alemanys van manifestar-se ahir pels carrers de Berlín contra el pla d'austeritat imposat pel canceller Gerhard Schröder i que suposa que, durant els pròxims dos anys, les pensions només s'apujaran el valor de la inflació. Els jubilats, que duien pancartes on es llegia "Parracs per als jubilats, caixmir per al canceller", van entregar una carta de protesta a la cancelleria criticant els mètodes del govern per reduir el dèficit.

L'increment mitjà que rebran els afectats és d'un 35% Les prestacions d'invalidesa i jubilació seran les que més s'apujaran, fins a un 68 per cent
El govern de la Diputació Foral de Guipúscoa, format pel Partit Nacionalista Basc (PNB) i Eusko Alkartasuna (EA), proposarà a les Juntes Generals d'aquest territori un increment del 35 per cent de la quantia de les pensions no contributives, tant assistencials com d'invalidesa i de jubilació, cosa que suposarà un increment de més de 800 milions de pessetes en la partida pressupostària destinada a aquest concepte. La mesura tindrà com a beneficiaris un total de 4.705 ciutadans.

El número de afiliados a la Seguridad Social se ha incrementado hasta el pasado 21 de octubre se ha incrementado en 794.000 personas, según afirmó ayer en el Congreso de los Diputados el secretario de Estado Juan Carlos Aparicio.

El responsable de la Seguridad Social explicó que a esta fecha el número de cotizantes asciende a 14,6 millones de trabajadores, lo que supone un aumento del 5,7%. Este fuerte aumento se debe a la fuerte incorporación de nuevos trabajadores al mercado de trabajo y a una afloración de la economía sumergida, que se calcula en más de 250.000 trabajadores al año. Esta fuerte afiliación permite garantizar el pago de las pensiones en los próximos 20 años. Aparicio añadió que el sistema está saneado.

El Partit Popular inicia una gran campanya publicitària en la qual intentaran demostrar que la política de pensions del PSOE durant els 14 anys que va estar al poder va ser perjudicial per als pensionistes, mentre que Aznar, en els poc més de tres anys de govern n'ha millorat la situació.

A partir de l'any que ve serà possible, sempre que aquesta quantitat no superi el 20% dels ingressos de les rendes del treball. El límit actual és de 1,1 milió però es vol elevar per donar oportunitat als treballadors de poder estalviar més sense penalització fiscal i poder gaudir d'una pensió complementària quan es jubilin. No obstant, el límit del 20% farà que solament se'n puguin beneficiar les rendes més altes.

La renovació del Pacte de Toledo està trobant obstacles diversos en els primers dies de treball. Pimentel va afirmar "no vamos a aumentar la edad de jubilación. Probablemente, por estos motivos, el gasto sanitario crecerá incluso más que el de pensiones. En los próximos años, la estructura familiar española tendrá un tamaño más reducido, lo que modificará los hábitos de cuidado a los ancianos y deberá hacerse cargo de ello el conjunto de la sociedad. Este gasto supondrá un cambio muy importante que, además, puede erigirse en un área muy importante de actividad que ayudará al mercado laboral".

Hi ha qui proposa retardar-la fins als 70 anys, mentre que altres experts plantegen el contrari, avançar-la un lustre.

El nombre de persones entre 65 i 70 anys baixen en 246.085 entre el 2000 i el 2005

La baixa natalitat del període de la Guerra Civil es farà notar ara en el nombre de pensionistes, fet que es convertirà en un gran aliat de la Seguretat Social en els pròxims anys de cara a la seva viabilitat econòmica immediata. El major perill per a les arques de la S.S. es produirà a partir del 2010 i sobretot el 2020, que és quan la pressió demogràfica de la gent gran serà major.

Dins les entitats de gent gran -i també entre els parlamentaris de tots els partits- tothom coneix o ha sentit a parlar de la Sra. Pilar Mora, la qual porta molts mesos promovent una campanya de recollida de firmes sol·licitant que la base de cotització de les pensions de viduïtat passi del 45% actual al 100%. Fa unes setmanes que la campanya ha assolit una fita important: superar el mig milió de persones. Encara ara, molts ajuntament i institucions es van adherint a la campanya.

Pròximament, el Portal de la Gent Gran ampliarà aquesta notícia i oferirà una entrevista amb la Sra. Pilar Mora. Podeu donar la vostra opinió al Portal de la Gent Gran: fatec@gentgran.org

Aquest dilluns 4 d'octubre es va acabar el termini perquè els diferents grups polítics del Congrés dels Diputats formulessin les sol·licituds de compareixences per debatre la revisió del Pacte de Toledo. A partir d'ara, caldrà acordar quines són definitivament les persones i organismes citats a comparèixer per fer les seves aportacions. Tant les compareixences com el debat es produiran en el marc de la Subcomissió no permanent del Pacte de Toledo, la qual s'ha creat dins de la Comissió de Política Social i Ocupació. Precisament aquest és un dels dos canvis importants que s'han produït respecte a fa cinc anys: el debat no es farà dins la Comissió d'Economia i Pressupostos sinó en la de Política Social, la qual cosa garanteix que el debat ja no es produirà sobre la viabilitat del sistema sinó sobre com es pot ampliar la cobertura per fer front a les noves necessitats. L'altre gran canvi, que també és de signe altament positiu, és el fet que no només es convidaran experts sinó que entitats de gent gran i mutualitats també hi seran convocades, amb la qual cosa es garanteix que la veu dels col·lectius afectats serà escoltada. 

Membres de la Comissió

Conclusions del Pacte de Toledo

Gràfic Augments pensions (La Vanguardia)

Segons un informe elaborat per Comissions Obreres, la pensió mitjana mensual de viduïtat a la Comunitat de Madrid és superior en 5.400 pta. a la mitjana de Catalunya. Mentre que la mitjana d'aquest tipus de pensions contributives és de 57.800 pta a Madrid, a Catalunya és de 52.400 pta.

L'informe, que està elaborat amb dades d'enguany extretes de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, indica que, mentre que a Madrid 214.400 persones reben pensió de viduïtat, a Catalunya són 327.400 els beneficiaris d'aquest tipus de pensions. L'explicació de les 5.400 pta de diferència està en el fet que la base mitjana d'anys i quantitats cotitzades és més gran a Madrid que a Catalunya per causes aleatòries.

En els últims dies, el debat sobre les pensions ha passat a ser un tema d’actualitat. A Catalunya s’ha compensat el diferencial d’IPC de les no contributives, i el cert és que el debat de fons que s’ha obert és el de l’actualització del Pacte de Toledo, és a dir, el futur de totes les pensions i del mateix sistema de la Seguretat Social. Pròximament tractarem a fons el tema de les pensions.

Jornades informatives i consultes sobre el Pacte de Toledo  

Conclusions del Pacte de Toledo

Gràfic Augments pensions (La Vanguardia)