Jornades informatives sobre el Pacte de Toledo

En els últims dies, el debat sobre les pensions ha passat a ser un tema d’actualitat. A Catalunya s’ha compensat el diferencial d’IPC de les no contributives, i el cert és que el debat de fons que s’ha obert és el de l’actualització del Pacte de Toledo, és a dir, el futur de totes les pensions i del mateix sistema de la Seguretat Social. És per això que, les organitzacions de gent gran hem d’estar informats des del primer moment.

La Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, a través del Sr. Hinojosa, va organitzar a diferents llocs de Catalunya unes JORNADES INFORMATIVES amb el nom de: EL PACTE DE TOLEDO: Què va ser? Quines conclusions tenia? Quines perspectives s’obren?

  Durant el 1992 ja va començar a circular el missatge que la Seguretat Social i el Sistema de Pensions estaven a punt de fer fallida. Diversos informes així ho posaven de manifest.

El PSOE, en el govern, no estava en el seu millor moment, però aguanta gràcies al suport que li dóna CiU a canvi de reformar les infrastructures del país i l'Estat del Benestar. En aquest sentit, CiU va proposar la creació d'una comissió, que posteriorment rebria el nom de Pacte de Toledo.

Durant tot el 94, diferents representants dels grups parlamentaris van estar analitzant i comparant la situació amb altres països, per exemple respecte a l'evolució de les piràmides demogràfiques. A les últimes sessions, que les van fer tancats en un hotel de Toledo, van arribar a 15 conclusions, que són les que estan escrites i, a més, un pacte de no usar les pensions com a arma electoral i no posar en risc el sistema de pensions (les refregues de la campanya de 1993 entre González i Aznar van causar un cert alarmisme al voltant de les pensions).

Posteriorment, però, calia un desenvolupament legislatiu. Es va fer un acord partits-sindicats que va donar lloc a la llei 24/97, la qual recull temes del Pacte de Toledo i li dóna forma legal. En aquest sentit, remarca especialment el primer punt: la separació de fonts de finançament.

Abans del 93 es deia que l'Estat prestava uns milions a la Seguretat Social per fer front a les despeses de Sanitat i Serveis Socials. Val a dir que amb les quotes dels treballadors i de les empreses sempre (sempre!) han sobrat diners per pagar les pensions contributives, però no la sanitat, els Serveis Socials i les pensions no contributives.

Vist des d'ara, cal dir que aquest punt no s'ha complert totalment. Sembla que a partir de l'any que ve ja es farà bé. El compromís recent del govern Aznar ho remarca: els 60.000 milions que Aznar anunciava el dia 20 de setembre seran per a crear un fons amb els diners que ara sobren per quan puguin fer falta. Si no s'ha fet fins ara ha estat per manca de voluntat de tots els governs precedents. Això és veritablement important: ara ja no es podrà amenaçar dient que els jubilats futurs no tindran pensions.

Un altre punt del Pacte parlava d'augment de les pensions més baixes, sobretot les de viduïtat. A la llei 24/97 es va fer un pas, encara que poc valent: s'acorda que les vídues del grup de menors de 60 anys (el més mal pagat) s'integrin als mateixos drets que les situades entre 60 i 64 anys, de manera que hi hagi solament dos grups (menors i majors de 65 anys).

El propi Pacte marcava la data de la revisió, situada a l'abril del 2000, però ara s'han començat a disparar algunes coses. Passa que l'economia funciona i hi ha més cotitzants. Per tant, ara ha arribat el moment de prendre decisions per tal que al gener del 2000 ja es puguin aplicar (el pressupost del 2000 s'està elaborant ara) i no quedin relegades al gener del 2001.

Seguint el curs dels esdeveniments recents, al març CiU comunica al govern espanyol que caldria introduir algunes revisions ja ara. Però passa el temps i el president andalús, Chaves, decideix augmentar les PNC, aspecte que queda immediatament en mans del Tribunal Constitucional. No sense una certa sorpresa, el TC dóna llibertat a les Comunitats Autònomes a fer augments en les PNC perquè no afecten a la caixa única i formen part del sistema assistencial. A partir d'aquest veredicte, a Catalunya també es decideix fer el pas, però d'una manera raonada i atenent a les pròpies conclusions del Pacte de Toledo, el qual en el seu punt 11 indica que les pensions no han de perdre el seu poder adquisitiu. En aquest sentit, el govern català posa l'èmfasi en el diferencial d'inflació entre l'index espanyol i català. Això era just des d'un punt de vista de cohesió social i perquè era l'única mesura que legalment es podia emprendre.

Les crítiques s'apaivaguen quan Pujol truca a Aznar a mitjan agost i li diu que això s'ha d'arreglar, si vol pressupostos per al 2000, i ràpidament es produeixen aparicions a la premsa de càrrecs populars manifestant que potser sí que és el moment de fer-hi quelcom.

24 d'agost. A la reunió del Govern català s'ajorna l'aprovació d'aquest decret, fet que s'interpreta com una manera de donar temps de cara a aconseguir un acord amb el Govern espanyol per tal que la pujada pogués quedar inclosa en un acord global dins del Pacte de Toledo.

31 d'agost. El Consell Executiu dóna el vistiplau al pagament d'un "ajut" per a tots els perceptors de pensions no contributives, assistencials i d'invalidesa entre les 2.610 i les 7.800 pessetes, segons el tipus de pensió i el temps que faci que el perceptor la cobra. La mesura suposa l'aportació de 465 milions de pessetes i es fa mitjançant un únic pagament anual, que no es consolida i arriba a 70.549 beneficiaris. El pagament el gestiona la Conselleria de Benestar Social, amb càrrec als seus pressupostos, ja que és la responsable de les pensions no contributives i assistencials.

El 14 de setembre es produeix el debat al Congrés dels Diputats. El PSOE demana que es faci per Real Decret, la qual cosa suposa una aplicació immediata però CiU li retreu que, per aquesta via tant discrecional, de la mateixa manera que ara s'apugen, es podrien abaixar en qualsevol altre moment. Es creu que aquest tema s'ha de porta com fruit d'un debat, un consens i un pacte. D'altra banda, segons CiU, les pretensions de IU eren inassumibles.

CiU demana que es creï la comissió del Pacte de Toledo i, alhora, demana l'increment ja (amb la força de saber que es podria posar d'acord amb el PSOE I IU).

El 15 de setembre es fa l'acord entre CiU i el govern central, en base a una proposta redactada pels sindicats UGT i CCOO, que va qualificada de molt sensata per ambdós partits. Al dia següent, aquest acord es rubrica entre el govern i els sindicats.

3 milions de persones veuran augmentades les seves pensions. Certament això no soluciona el problema, però és un increment raonable pel que la caixa pot donar. És una millora. Les vídues menors de 60 anys tindran un augment de 7.000 al mes (45.000 a 52.000). I és un increment que es consolida.

• L'argument que es fa servir per justificar la subvenció --fonts del Govern van destacar que no es tracta d'una pujada de pensions-- és compensar els jubilats catalans pel diferencial d'inflació entre Catalunya i la mitjana espanyola des del 1995, que és de l'1,5%. Precisament per coherència amb aquest argument, la proposta que ahir va discutir el Govern i que, tret de variacions d'última hora, explicarà avui el president de la Generalitat, Jordi Pujol, estableix increments diferents segons l'any que el pensionista va començar a percebre la prestació. Així, les pensions assistencials i les d'invalidesa (LISMI), que a finals de juliol eren 13.381, cobraran un suplement de 5.410 pessetes. En canvi, en el cas de les no contributives, l'import oscil.larà entre les 2.610 pessetes dels jubilats que cobren pensió des d'aquest mateix any, el diferencial d'IPC dels quals és només del 0,5%, fins als que la perceben des del 1995 (un diferencial acumulat de l'1,5%), que en cobraran 7.800. En aquest grup es troba la majoria, més de 44.000 persones.

• El conseller de Treball, Ignasi Farreres, va qualificar la mesura com "el primer pas perquè des de l'Estat s'incrementin totes les pensions mínimes" i va explicar que l'important no és la quantitat sinó l'impacte.

• Josep Antoni Duran Lleida (Unió Democràtica) va valorar la pujada en termes de justícia: "aquest pas s'havia de fer per justícia, per igualtat i per compliment del Pacte de Toledo». Va destacar que es tracta d'una mesura legal i que CiU no ha actuat fins tenir l'aval del Tribunal Constitucional.

Duran va aclarar que les quantitats aprovades no resolen el problema de les pensions més baixes però sí el desfasament d'inflació, que en els darrers anys ha estat més gran a Catalunya que a altres comunitats, amb la consegüent devaluació d'aquestes prestacions. Va advocar per assolir un acord en el Pacte de Toledo que permeti calcular la revalorització de les pensions en funció d'una «inflació territorialitzada», perquè s'ajusti al cost de la vida a cada comunitat.

• Ribó pide la convocatoria de la Diputación Permanente. El presidente de Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), Rafael Ribó, exigió ayer la convocatoria de la Diputación Permanente del Parlament para estudiar el aumento de las pensiones que aprobó anoche el gobierno de Jordi Pujol. Según Ribó, el president ha vulnerado el orden estatutario y parlamentario al aprobar por decreto una medida que requiere la intervención del Parlament. El líder de IC alega que el reglamento de la Cámara establece que «créditos extraordinarios y los incrementos del gasto deben ser aprobados por la Cámara legislativa».

• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) criticó el aumento por considerarlo «oportunista e insuficiente». «CiU se ríe de los pensionistas», manifestó el secretario general de ERC, Josep Lluís Carod-Rovira.

• También el presidente del PP catalán se sumó a las críticas. Desde Girona, Alberto Fernández calificó de «paga extra electoral» la compensación a los pensionistas y señaló que es síntoma del «nerviosismo que existe en el seno de la coalición» ante las próximas elecciones, informa Carmen Martínez.

• El presidente del grupo parlamentario socialista, Joaquim Nadal, consideró la medida «una falta de respeto» a los pensionistas. Añadió que es una clara muestra de «oportunismo político por cómo y cuándo se ha planteado».

• L'Executiu de José María Aznar va intentar fins a última hora convèncer els seus aliats de Convergència i Unió perquè retardessin la decisió fins després de la reunió del Pacte de Toledo, que el Govern espanyol s'ha compromès a celebrar aviat. Josep Piqué ha dit "Es un aguinaldo antes de las elecciones. Es una media electoralista pura y dura" i li ha semblat especialment lamentable que CiU s'incorpore a la polèmica de les pensions després de ser un dels impulsors del Pacte de Toledo.