XXII Assemblea General Ordinària de FATEC. Discurs del President

     Aquest és el discurs que el President de FATEC, Sr. Mario Cugat i Leseurs, va fer davant els delgats de FATEC en el transcurs de la XXII Assenblea celebrada

INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DE FATEC, SR. MARIO CUGAT I LESEURS

Us hem presentat l’Informe de Gestió desde l’anterior XXI Assemblea, llegit per el Vice-president 1er, que heu aprovat. Us ho agraeixo.

Es veraç, complert, no amaga res i crec que es clar.

Reflexa, com es propi d’una nova Junta Directiva, uns certs canvis d’orientació estratègica, sense oblidar l’esperit fundacional de FATEC, que es bo assenyalar:

• Molta presencia en actes i activitats del mon polític, cultural, econòmic, sindical, del associacionisme, tant català com espanyol i internacional, per tal d’estar allà a on es couen les coses que ens interessen.

• Mes participació en Comitès, Consells, organismes, etc, generals i específics, per tal d’aportar tot el que estudiem, pensem i demanem i per rebre d’ells idees, informes, opinions i assessoraments.

• Una obertura i una aposta clara en la relació amb el nostre Govern, amb les Institucions polítiques, culturals, econòmiques i amb l’Associacionisme Català i d’Espanya i inclòs a nivell internacional. Un increment de la participació i col·laboració amb totes elles, especialment amb Diputats dels Grups parlamentaris al Parlament i al Congreso, amb l’Imserso, la Secretaría d’Estat d’Afers Socials, etc. cercant punts d’encontre i moments d’oportunitat política sobre molts i diversos temes.

• Tota la presencia possible i cada dia aconseguim una mica mes, als Mitjans de Comunicació de tota mena i de tot lloc, per tal de fer arribat la veu de la gent gran, amb la màxima difusió possible.

• En resum, un intent, que crec força aconseguit, d’enfortir la imatge, la presencia i el pes de FATEC a Catalunya, que es el nostre lloc natural, però també a l’Estat i a nivell internacional. Que sigui reconeguda, acceptada, escoltada i consultada per part de quins prenen les decisions.
   

D’altra banda, en l’ordre interior, que tots els dels Membres de la Junta i els voluntaris que treballen a la seu i al territori, així com els membres de les Juntes Directives Territorials i els Delegats Comarcals, estiguin al lloc i amb les activitats que els hi agradin, que els hi vinguin de gust, per tal de que la seva valuosa aportació resulti eficaç, per ser agradable i il•lusionant per cadascun.

Hem tingut molta cura en que els debats que hem fet, els documents que hem generat, las aportacions i opinions que hem trames, les propostes i demandes que hem fet, fossin serioses, ben documentades, contrastades amb experts segons el casos, que tota la nostra tasca fos assenyada, raonable, amb gruix, per tal de que tothom que les rebia, acceptant-les o no, al menys les tinguessin en comte seriosament i la seva valoració de FATEC fos alta..

Finalment, al fer-nos l’honor de donar-nos el vostre vot a la anterior XXI Assemblea com a nova Junta Directiva, ens vau trametre la responsabilitat d’ocupar-nos de tots els temes de la gent gran. Ho vam acceptar voluntàriament, des de la nostra llibertat i el nostre compromís era de respondre i actuar amb diligència i dedicació. Havíem de fer-ho, era la nostra responsabilitat i sincerament, crec que tots els Membres ho hem fet.

QUE HEM ACONSEGUIT

Una Entitat, una Federació i una Junta Directiva, es justifiquen per el que aconsegueixen. A la carpeta que us hem entregat, teniu una llista de coses obtingudes, moltes amb la col·laboració d’altres Entitats i Organismes, es cert, ja que per assolir-les ha estat necessari sumar, unir-se, aportar, coordinar, pero deunidò el tros de medalla que pot emportar-se FATEC en cada un d’aquest casos.

Us pot semblar molt o poc, però moltes, com la compatibilitat del SOVI, el complement de pensions de viduïtat, etc, han costat anys de treball i perseverança.

També teniu, com a recordatori, els deu Objectius programàtics aprovats l’any passat i que vàrem presentar com el nostre programa. Si ho compareu amb l’Informe de Gestió que us hem presentat i amb el que us estic informant fins ara, veureu que unes parts d’ells s’han assolit i que encara queda feina a fer.

Creiem que son encara vàlids i necessaris i ens proposem seguir cercant-los.

FEDERALITZACIÓ DE FATEC

Res ens agradaria mes a la Junta Directiva, als Presidents i Juntes Territorials i als Delegats Comarcals, que conjuntament formem el nucli director de l’Entitat, que tot això hagi servit i servis en el futur, per enfortir i consolidar encara més a la FATEC, a la Federació d’Associacions de la Gent Gran de Catalunya, la nostra entitat, amb 22 anys d’història.

Ja hem dit mil vegades que la Federació, tot respectant escrupolosament la sobirania i la llibertat de cada Casal i Entitat federats, el que us demana es suport, adhesió, recolzament, ànim i si voleu, empentes, en tota la feina que es fa i especialment quant es tracti de temes específics pero que ens afecten a tots i que cadascun de vosaltres, sols, no podríeu fer, pero que sí podeu recolzar, adherir-vos, difondre entre els vostres, fer soroll social i mediátic.

I aquest suport el necessitem imperiosament. Fixeu-vos be. Quant jo, com President de la FATEC o qualsevol Membre de la Junta, visitem a una alta autoritat del nostre País o de l’Estat o a qualsevol personalitat rellevant de tots els diversos àmbits, i ens pregunten a qui representem, si responguéssim que som quatre i el caporal, ni ens obririen la porta. Pero quant diem que al darrera tenim 469 Casals i Entitats, representant a unes 380.000 persones grans catalanes, si que ens obren la porta, ens reben al despatx i ens escolten atentament. Ho enteneu?.

Ahir, precisament, al matí, vaig anar al Congres de Diputats, a Madrid, acompanyat per el Vice-president 2n. Jaume Janè, a exposar, davant de la Comissió no permanent per les polítiques integrals de la discapacitat, la nostra postura vers la nova Llei d’Atenció a la Dependència. Tres Grups parlamentaris van demanar la compareixença de FATEC davant d’aquesta Comissió del Congres. Per que creieu que ho varen fer?.

El President de FIAPA, Sr. Magarian, ens ha encomanat que organitzem, al juny del 2006 un gran esdeveniment internacional de gent gran a Barcelona. Es tracta de celebrar un Comitè científic amb personalitats de la ONU, Consell d’Europa, OMS y científics d’arreu del mon, l’Assemblea anual de FIAPA, segurament també celebraríem la nostra i uns actes lúdics a definir. Amb ell hem visitat al Director General del IMSERSO, i a la Consellera de Benestar i Família i tots dos donen suport i diners. Hem volgut que es visualitzi la presencia de FIAPA a Espanya i a Catalunya, per quant FATEC es la FIAPA a Espanya. Es una distinció per nosaltres i demostra el nostre pes que anem tenint.

Deixeu-me que recordi el que deia Jean-Jaques Rousseau sobre el que es un contracte entre el ciutadans: “Trobar la forma d’associació que defensi i protegeixi amb la força comuna, la persona i els béns de cada associat i per la qual, cadascun, unint-se a tots, no obeeixi, però, a ningú mes que a si mateix i quedi tan lliure com abans”.

Com veieu es poc el que us demanem, per d’una importància cabdal, absoluta, imprescindible.

Per que no oblideu una cosa molt important, en la que, potser, no hi heu caigut. La llista de coses aconseguides que us hem presentat, no ho han estat només per les persones dels nostres Casals i Entitats. No senyor. Han arribat per tots els ciutadans grans de Catalunya afectats per la millora i inclòs, en algun cas, serviran per els de l’Estat. Es mes, serviran en el futur per els nostres fills i nets. Del que fem ara nosaltres en gaudiran ells. Això vol dir que la feina de FATEC te una transcendència molt gran, vital, diria jo.

Avui internacionalment, el nom de FATEC pesa, te una bona reputació de feina ben feta i de serietat en tot allò que se li encomana. I també a l’Estat Espanyol se’ns escolta i compten amb nosaltres.

El somni d’aquesta Junta Directiva es que arribi el moment en que per cada Casals i per cada Entitat, està federat a FATEC sigui motiu d’orgull, quelcom així com una distinció, com una senyal de prestigi per el federat. Per això treballarem amb il•lusió i també amb l’esperança d’aconseguir-lo

RESUM DEL DIT FINS ARA

El President Ferran Ariño, ja us ho vaig dir aquí mateix l’any passat, a l’any 2000 es va trobar una FATEC esmorteïda, gairebé sense Junta Directiva, sense objectius.

Poc a poc, amb paciència, fermesa i intel•ligència, Ariño es va envoltar de nova gent, i varen reforçar els fonaments, compactar la terra que els referma i varen aixecar un primer pis. Aquesta nova Junta ha aixecat un segon pis i ara tot comença a fer goig, a lluir, es visible per els demés. I per tant, aprofitable per el col·lectiu de persones grans del nostre País i d’arreu. Fem-ne us, un bon us, tots, Casals i Entitats, un bon i profitós us.

EL FUTUR DE LA FATEC I DE LA GENT GRAN

Ara us voldria parlar del futur de la FATEC i del futur de la gent gran. De com crec que aniran les coses, el mon, i a on anirem nosaltres i del que ens tocarà fer.

Sovint caiem en el parany de creure que una Entitat com la nostra te com objectiu únic demanar, cercar millores, aconseguir avantatges. Dons si, pero no.

Es cert que ens falten coses, que molts passen penúries econòmiques, que ens falta ser atesos quant siguem dependents, que hi ha molta solitud que cal acompanyar, que hem d’evitar els maltractaments, que calen encara moltes millores en els temes que ens pertoquen i preocupen. Es cert. I es feina de FATEC treballar sempre en aquesta direcció sense defallir i endevinant, si cal, mancances de vegades ocultes i que cal aflorar i treballar per resoldre.

Pero jo estic força segur de que moltes, poc a poc, any rera any, s’aniran resolent de forma favorable. En els propers cinc anys, molts temes avui en reclamació o tramitació quedaran resolts. I la nostra vida i la dels nostres fills i nets millorarà. I d’aquesta part, dons, FATEC se’n haurà d’ocupar menys, gràcies a Deu.

En canvi, l’altra part de la que us parlava en els mots que he dit a la inauguració de l’Assemblea, anirà adquirint cada vegada mes importància. I per això el lema que hem escollit per aquesta nostra XXII Assemblea vol expressar clarament aquesta idea:

No sols demanem – volem ser-hi

Avui al mon occidental, a la Unió Europea, als EE.UU., Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Japó i pot ser altres països, les persones grans som ja el que s’anomena el Poder Gris. Som una mitjana del 17% de la població d’aquests països, al 2025 serem el 23% i al 2050 serem el 31%. Podem ser i en alguns llocs ja es així, un lobby de pressió formidable. Certament, si forméssim un partit polític, nosaltres posaríem el Govern. Crec sincerament, per moltes i sòlides raons, que aquesta no es una bona opció per nosaltres ni per el nostre País.

Avui el temps de vida ja s’estructura en tres fases: 30 anys de infantesa, joventut i preparació. 30 anys de realització, creació de la família i de vida laboral i 30 anys, mes o menys, de vida jubilada. Aquesta darrera fase es nova, mai a la historia de la humanitat havia passat. I aquest canvi, es tan transcendent, te tantes repercussions, que ja no es pot tractar amb les eines antigues, las que ha estat valides fins avui.

Ens anadonem o no, i en base al nou rol que juga i jugarà la gent gran, ja estem en el temps de elaboració d’un nou Contracte Social. Una nova forma d’organització social general que inclogui i resolgui els reptes que suposa l’aprimament de la base i l’eixamplament de la cúpula de la piràmide de població que ve. Un nou equilibri entre generacions, un nou compromís de tots els integrants del cos social, que redisseny- hi l’estructura econòmica, l’atribució dels riscos, una nova arquitectura del temps i de l’utilitat de cada fase de la vida i la forma de fer-ho sostenible i acceptable per tots.

Per estructurar dons, aquesta nova Concertació Social, al que obliga la presencia de tanta gent gran, cal tenir en comte, entre moltes altres, les següents coses:

• Els grans estem aquí i per tant cal que puguem viure, que tinguem pensions, i que això sigui sostenible. D’alguna manera s’han de pagar i per tant tenir el diner necessari per fer-ho, el que obliga a redissenyar tot el sistema de recapta fiscal, el que vol dir a pactar entre les diverses generacions qui, quant i com aporta a aquest fons els diners per les pensions.

• D’una banda som classes passives, si, pero d’altre fem gasto i generem consum, llocs de treball, serveis, inversions, I+D+I, productes fungibles, paguem IRPF, etc. Per tant cal repensar el paper de la gent gran en l’entramat econòmic del país i adaptar-lo a aquesta nova realitat

• Cal acordar el paper de la família i dels diferents agents socials en la cura del gran dependent i el conseqüent repartiment del riscos tant de previsió i ajuda com laborals entre la família que l’atent o la societat que ho fa substituint-la.

• I ha una nova arquitectura del temps. Es retarda l’edat d’entrada a la vida laboral i familiar. Cal decidir si avancem o enrederim l’entrada a la jubilació. I sobre tot hem de donar sortida a aquest llarg temps dels grans, vestint-lo d’utilitat, de fets d’autorealització, omplint-lo d’una vida complaent.

• El grans, com tots, formen en grups identitaris diferents i amb sistemes de valors diversos, tot això al marge de l’edat i per tant cal organitzat nous circuits de comunicació, noves formes d’arrelament i pensar en la renovació dels llocs de trobada existents que ens aixopluguin i a on ens hi trobem be.

• Cal redissenyar els espais i el mobiliari urbans, el transport públic, els tipus de edificació i la distribució dels habitatges, els estris domèstics, el tamany dels envasats tant farmacològics com del menjar, l’accés als edificis, etc. etc. S’han de repensar els circuits turístics, l’accés als museus, la xarxa de biblioteques, els mètodes d’ampliació cultural per grans, etc.

• I també, s’ha de construir una nova forma de relació intergeneracional que per una banda superi l’actual incomunicació i d’altre aprofiti la saviesa del gran al servei de la formació per la vida del jove.

• El gran te que aprendre a no apartar-se de la societat, a no recloures en si mateix, a viure intensament, a participar en el disseny de la societat i en la política, a dir la seva en tot lloc i moment, a ser útil per els demés, a que la societat es pugui aprofitar del nostre temps que ens sobri i li siguem profitosos. La societat ha de rebre beneficis del col·lectiu de gent gran.

• I cal que els grans entenguem que no es tracta d’anar fent temps, tot esperant que ens arribi l’hora. Es tracte de viure plenament els millors anys de la nostra vida, aquells en que podem escollir en que volem ocupar el temps i en que l’experiència ens fa relativitzar els problemes del dia a dia i que a la societat trobem les eines per fer-ho.
  
  
  

Tot això i molt mes, forma part d’aquest nou concert o reordenació de les societats per tal d’adaptar-nos, tots plegats, a la realitat d’un mon amb moltes persones grans.

I aquí hi hem de ser-hi. Hem de ser-hi. No podem admetre que ens ho fassin els altres, sense aportar la nostra versió, les nostres propostes, les nostres experiències, les nostres il•lusions.

Permeteu-me un exemple: Si el nostre Parlament aproves una Llei que dies que tota persona un cop arribada als 65 anys ja no pot prendre absolutament cap decisió, que no por escollir quin canal de TV veu, quin tipus d’àpat es prepara, quin color de roba escolleig i compra, a quin hora va a dormir, no pot disposar dels seus diners, no pot decidir si pren aigua o vi, sinó que tot això queda reservat als seus fills o nets, que des de les hores decidiran per ell. Oi que ho trobaríem absurd, impresentable, oi que ens en riuríem?.

Dons no rieu tant per que això ja està passant. Els grans, com a cos social, ens hem retirat i els joves i els sèniors ja estant prenent totes les decisions. En tot ja decideixen ells.

Amb l’inestimable col·laboració de Joan Martínez, he preparat una Ponència sobre la discriminació política dels grans, que presento al VII Congres de CEOMA. Del estudi de dades que hem fet en les executives dels partits, en la composició del nostre Parlament i de les demés Autonomies, de les Corts Generals i de molts Ajuntaments, es conclou clarament, que en l’àmbit polític de representació, els grans de mes de 64 anys som només el 3,06%. Pràcticament no existim.

Estem d’acord amb això?. Ja ens va be?. Que so fassin i nosaltres a dormir?.

Amigues i amics: Es cert que hem treballat molt i tenim dret al descans i a la bona vida. Es cert. Pero si no juguem ara, si no aportem la nostra col•laboració, si no intervenim, si els hi deixem el camp lliure als joves i sèniors d’avui, que no entenen en absolut les realitats de ser i fer-se gran, si el que ens munten no es prou bo, sabeu quin futur els hi deixarem als nostres fills i nets?. Per que si la nova concertació social surt malament, la patirem nosaltres, si, pero ells també. Serà la nostre trista herència, per abandó i desinterès.

Com que se que no ho admetéreu, que no es apartarem d’aquesta feina i responsabilitat, m’adreço als nostres Representants i Administradors polítics i en nom vostre els hi dic: No tingueu por del poder gris. No ens margineu. Aprofiteu-nos que us serem útils, pregunteu-nos que sabrem donar-vos respostes, conteu amb nosaltres que us ajudarem, us acompanyarem, us recolzarem, us animarem en aquest repte de construir un nou i bon futur per a tothom.

Amb FATEC tenim una molt bona eina per participar. Fem-ne un bon us. Prenem-nos-la seriosament. Doneu-nos suport i ajudeu-nos.

Per que els grans:

No sols demanem – volem ser-hi.

Moltes gràcies.

Mario Cugat i Leseurs
20 de juny / 2005