RACÓ D’OPINIONS
El racó més opinable del portal

Ja tothom en sent parlar i és objecte de no poques sessions periodístiques de totes menes, siguin polítiques o bé econòmiques. La gent gran cada dia som més, l'esperança de vida s'allarga. La gent viu més i millor. Es diu que ja és un 20% de la humanitat i es fan càbales de quants serem l'any 2010.

La gent gran no para de créixer i és objecte de reflexió per part de molta gent. Sobretot hi pensen els que encara no en són però que tard o d'hora formaran part del col·lectiu de la gent gran. És ja –i ho serà més encara- el col·lectiu de més pes, i en això –crec jo- encara no s'hi pensa prou, perquè fa por per la quantitat d'aspectes sobre els que caldrà pensar.

A Catalunya, per tradició, hi ha un sentiment positiu vers l'associacionisme, i el col·lectiu de la gent gran no ha estat una excepció en aquest fenomen: gairebé podríem dir que no hi ha poble ni poblet en què no hi hagi una Llar o Casal de Gent Gran, en què no hi manca un to reivindicatiu d'un salari ben guanyat però que de veritat és una trobada de germanor d'aquells que per llei ja no han de treballar i -encara més- ja no els deixen treballar.

El salt en el buit de passar de ser un dia el més alt de la seva professió o de l'ofici i l'endemà no ser res d'això, hi havia gent que no l'aguantava. D'aquí ve el moviment de cursets de Preparació a la Jubilació: preparar-se per al lleure i l'oci. Jubilat als 65 anys i l'esperança de vida als 70. No n'hi havia per a menys: cinc anys de vida i encara una part amb xacres, i vinga cartes, dòmino, petanca i un selectiu cultural que mai fallava. Les Aules Universitàries han acollit fins ara els aspirants a allò que mai havien pogut fer de joves i els que malament podien deixar de viure en un ambient intel·lectual que ha estat el seu de sempre.

Però no. Tenim davant nostre vint anys que s'escolen per a la formació, 45 per a la vida professional o activa i, més enllà, el que ens resta de vida, que cada cop se'n va més enllà i és impensable que l'haguem de consagrar exclusivament al lleure i l'oci. D'aquí que la Preparació a la Jubilació necessita una particularitat que li ha sabut donar la Direcció General d'Educació d'Adults del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, atorgant-li la denominació "activa": cursos per a la Preparació a la Jubilació Activa.

Per altra banda, les coses han canviat per a tothom, no només per a la gent gran. Malament rai si un professional no es recicla i no pren contacte amb els esdeveniment tecnològics i de la ciència que fan vells els coneixements adquirits tan sols fa quatre anys. Això ja ho vàrem aprendre a la Conferència Paneuropea sobre l'Educació i la Formació d'Adults (Barcelona, 1996), a la 5a Conferència Internacional sobre l'Educació d'Adults al llarg de tota la vida (Hamburg, 1997) i a l'Eurofòrum de la Gent Gran - Promoció a la Vida Activa de la Gent Gran (Olot, 1997).

La FATEC és conscient d'aquesta responsabilitat i la seva participació en aquest moviment és ben palesa alineant-se a la modernitat de principis i accions, fent arribar als responsables les inquietuds de cada moment com ara la d'orientar la intel·lectualitat de la gent gran a allò que avui és actualitat.

Josep Roig i Serra
Ex-President de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC)

Una de les pedres angulars de l'Estat del Benestar és sens dubte la Seguretat Social i la garantia de les pensions per als jubilats. La garantia que al final de la vida laboral tindrem una seguretat econòmica, a més del dret a la sanitat i altres, l'hem d'entendre com un signe de civilització fonamentat en la dignitat de les persones. Com es va dir en el III Congrés Nacional de la Gent Gran, organitzat per la Generalitat de Catalunya, l'Estat del Benestar és una gran conquesta del segle XX a la qual no podem renunciar. Certament, aquest Estat del Benestar s'haurà d'anar adaptant als nous temps, però amb la precaució necessària per tal que tot allò que són drets consolidats no es vegin de cap manera retallats.

La Fatec · Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, en tant que entitat més representativa de la gent gran, s'expressa en el sentit de defensa dels drets de les persones jubilades, i especialment d'aquelles que reben pensions més baixes. Ja ningú nega que les pensions de viduïtat, per exemple, no són precisament un exemple de justícia social.

Per això volem mostrar la nostra satisfacció espectant per la previsió que s'ha fet de tornar-se a convocar el Pacte de Toledo, tot esperant que l'esperit de consens sobre allò que és tan important torni a regnar entre els polítics i els diferents agents socials. Ja és clar que el curs que iniciem aquesta tardor estarà marcat en gran mesura per aquest debat, i no oblidem que la seva convocatòria ha vingut precedida i condicionada pels augments de les pensions no contributives, especialment després que es produís a Catalunya. Aquest fet també ens fa incorporar un element positiu a les nostres expectatives en el sentit que les pensions no només no s'han de veure afectades negativament, sinó que ben segur es produiran correccions a l'alça en les més baixes.

Així, doncs, benvingut hagi estat el complement que la Generalitat ha fet en aquell àmbit en què legalment li era possible: el de les no contributives, en el sentit que ha forçat l'obertura d'aquest debat polític i, de fet, aquesta conseqüència volguda és la que ha evitat que l'esmentat pagament es veiés reduït a una acció puntual menor. Però, com a organització catalana, no podem sinó referir-nos també al fet simbòlic que ha suposat que el Govern català hagi justificat l'acció pel diferencial d'IPC, és a dir, pel fet que la gent gran de Catalunya estàvem perdent poder adquisitiu, ja que aquest fet suposa una avantsala d'un model d'Estat del Benestar català. De fet, les disfuncions que es donen no són només fruit del diferencial de l'IPC, sinó que hi ha tota una societat amb la seva cultura que avança d'acord amb la seva personalitat i és a aquestes a les quals cal donar resposta.

En aquest sentit, és evident que en una Europa unida, mai es donaran grans diferències, però igual com ara hi ha matisos importants en les polítiques socials entre estats, fruit de les seves diferents tradicions, concepcions i situacions, res no hauria d'impedir que aquelles realitats amb identitat pròpia com la catalana també poguessin establir quotes diferencials que ens permetin avançar de manera més conforme a la nostra personalitat i a les necessitats de la gent de casa nostra, i en especial, pel que respecta a nosaltres, a les necessitats de la gent gran.

Som una Organització No Governamental de gent gran que treballa per la gent gran, pels nostres drets i també per les nostres obligacions. Com a no governamentals que som creiem que la subsidiarietat de què tothom parla però que es fa tant difícil d'aplicar beneficia els ciutadans i que l'aproximació de les polítiques al territori permet més participació, més adequació i fa que aquestes siguin més eficaces.

Com a exemple de participació efectiva, esmentarem el fet que la nostra federació és present i aporta el seu treball i la seva veu en els principals òrgans de participació de la gent gran, municipals, catalans o estatals, ja siguin Congressos o Consells, en els quals durant molts anys hem pogut prestar la nostra col·laboració, al costat d'altres entitats, per ajudar a millorar les accions de la Generalitat dirigides a la gent gran.