-
Que el dret de ser atès en dependència sigui
un dret subjectiu del ciutadà.
-
Que es defineixi com una assegurança de
caràcter universal i gratuïta.
-
Que l’atenció a la dependència no es una simple
ampliació de la cobertura sanitària. Es la instal·lació d’un nou
servei i concepte d’atenció social i sociosanitaria.
-
Que cobreixi uns barems mínims i suficients en cada
situació de dependència, a partir del quals cada ciutadà pugui
ampliar-lo des de la seva butxaca.
-
Que “l’entrada” en el sistema de protecció sigui
única, a través d’un Organisme Estatal, que a més faci el
seguiment del dependent,modificant-li la prestació a mida que empitjora
o canvia la seva necessitat.
-
Que aquest mateix organisme unificat sigui qui vetlli
per la qualitat en la prestació del servei.
-
Que no cal que el servei el presti una institució
estatal única sinó que pot quedar adjudicar al sector privat, via
Mútues, empreses mercantils de serveis socio-sanitaris, etc.
-
La Llei ha de preveure el finançament
d’aquesta assegurança, via impostos universals (IRPF), augmentar-los si
cal, que caldrà, i per tant la Societat ha d’acceptar cobrir aquesta
necessitat i pagar-ho.
-
Cal que el món polític no tingui por
d’explicar amb claredat a la Societat que això es totalment necessari i
que contra el discurs polític actual de rebaixa d’impostos, caldrà, per
contra, incrementar-los per aquesta atenció.
-
Si bé el cost pot superar els dos bilions de
pessetes, cal entendre que hi haurà uns retorns importants: els
ciutadans “residenciats” abonaran la seva pensió per pagar la
residencia; es crearan al voltant de 350.000 llocs de treball;
s’incrementarà la producció i el us de béns, serveis i materials; es
podrà resoldre part del problema de la immigració, donat que es una
feina molt adient per persones sud-americanes; es reduirà la cobertura
d’atur: etc.
-
El cost sanitari total es reduirà per quant
una bona atenció a la dependència primerenca disminuirà el seu progrés i
les malalties consegüents.
-
Que la recapta de l'impost necessari sigui a través
del tram autonòmic del IRPF i que cada Autonomia pugui tenir
llibertat de fixar el coeficient i per tant, si ho vol, millorar les
prestacions mínimes fixades per l’Ens Estatal.
-
Que la competència de la “gestió” del sistema sigui
exclusiu de les Autonomies, així com l’avaluació del Proveïdor
del servei, i la seva inspecció.
-
Que el pagament del servei es pugui fer
directament al servidor i que aquest pugui escollir el proveïdor que
vulgui i el pugui canviar si no li va bé.
-
Que el “xec” també cobreixi una espècie de salari
personal quant el prestador de l’assistència sigui un familiar que
no pot treballar i a mes a mes, l'Ens públic estatal li pagui la
cotització a la Seguretat Social, per tal de que no tingui problemes de
pensió el dia que el familiar assistent es jubili.
-
Que el sistema cobreixi amb un assistent exterior un
temps anyal de “respir” per el cuidador familiar.
-
Que en tot moment el dependent disposi de la
llibertat d’opció respecte a si vol ser atès a casa o en
establiments exteriors, si vol ser atès per familiars o externs, pugui
canviar lliurement de proveïdor, es a dir, que tingui veu i vot respecte
a la seva atenció com a dependent.
-
Que l’IVA de tots aquests serveis,
residències, materials necessaris per la seva cura, etc. sigui “0”
o quan menys el mínim, inclús quant el dependent “compri” privadament
ampliacions o millores dels serveis unificats. Per tant, els proveïdors
estaran exempts d’IVA en les seves respectives compres i vendes o al
menys obligats a l'IVA mínim.
-
Que quant quedi residenciat, aporti el 80% de la seva
pensió per cobrir aquest cost hoteler, respectant-li el 20% per les
seves despeses personals, fins a un determinat nivell total
d’ingressos anyals, superats els quals haurà de pagar tot el cost de la
residencia.
-
Que en previsió de demències o altres malalties
mentals, al entrar en dependència estableixi lliurement un Tutor,
obligatòriament.
-
Que el “sistema” no destrueixi la relació familiar
per cobrir les atencions de dependència, substituint forçosament a la
família per externs, donat que això col·laboraria en la destrucció dels
valors ètico-morals, socials i familiars.
-
Que el sistema accepti l’actuació de les Entitats
assistencials de voluntariat, com un proveïdor del sistema, al menys
fins que estigui totalment coberta l’atenció per els proveïdors
pertinents, ja que el desenvolupament de la Llei, requerirà inversions e
instal·lacions fins a cobrir les necessitats previstes, el que pot durar
anys. Les Entitats de voluntariat assistencial sociosanitari del 3er.
Sector hauran de reestructurar-se, ja que molts dels serveis que
actualment presten quedaran coberts per aquesta assistència pública.
-
Que es reconegui a aquestes Entitats
assistencials de voluntariat, que seran necessàries per cobrir
atencions no previstes en el sistema, com a drogodependents, expresos,
exprostitutes, exclosos socials, persones solitàries, serveis de tutela
i curatela, ajuts a disminuïts físics i psíquics, etc., etc. amb un marc
legal i amb el finançament necessari.
-
Que es prevegi un Pla de formació per
capacitar al “personal servidor” dels dependents i es vetlli per la seva
correcta situació laboral.
Al marge de la redacció
d’aquesta Llei, l’actual cobertura de serveis socials i sociosanitaris és
molt inferior en % del PIB del promig europeu i mentrestant cal
incrementar-lo.
