Aquesta síntesi recull esquemàticament les principals línies estratègiques, així com algunes propostes d’operativització d’aquestes, per tal de possibilitar àmbits de diàleg per generar un nou contracte social coresponsable, solidari i sostenible. Està estructurada en tres blocs ben diferenciats:

Un primer apartat de prospectiva analítica, en què hem analitzat quines son les tendències que emmarquen la qualitat de vida de la persona gran, immersa en un procés evolutiu que abarca tota la vida.

En un segon bloc proposem algunes línies estratègiques encaminades a generar el diàleg necessari per operativitzar un canvi cultural abordat des de la coresponsabilitat. Aquestes idees força han estat plantejades com a objectius a ser plantejats des de la perspectiva individual, social i de les administracions.

En darrer terme plantegem algunes propostes operatives que podrien ser objecte d’estudi per part de la classe política i de la societat civil, amb la finalitat d’incidir en les oportunitats que la prolongació de la vida ens ofereix en les portes del tercer mil·leni. Aquest darrer punt s’estructura en dos grans àmbits: l'àmbit dels drets i l'àmbit dels deures i de la responsabilitat

• La prospectiva analítica ha estat elaborada a partir dels criteris següents:

• La longevitat i l’envelliment de la població. La nova vivència personal i social del temps.

• La repercussió de les oportunitats per a tota la societat (transversalment a totes les edats de la persona)

• La necessitat d’un canvi cultural: cap a la coresponsabilitat per assolir un model sostenible.

• Educar sobre la utilització del temps al llarg de tota la vida

• Fomentar les activitats socials entre generacions des de la solidaritat i no des de la competència de drets.

• Sensibilitzar la persona gran que a més de tenir els seus drets té els seus deures

• Transformar el temps disponible en temps útil i creatiu per als altres.

• Divulgació de la idea que el fet d’envellir és un procés natural a treballar al llarg de la vida.

• Potenciar que la persona gran prengui part en les decisions de tot allò que l’incumbeix

• Evitar la discriminació per raons d’edat en qualsevol circumstància o realitat social.

• Reduir l'oposició entre els conceptes treball i oci.

• Sensibilitzar la societat que la persona gran és PERSONA abans que GRAN

• Potenciar estratègies econòmiques que contemplin el sector de població de la gent gran com un àmbit que pot generar recursos econòmics.

• Potenciar la comprensió del concepte de treball productiu segons nivell de capacitat

• Crear una cultura favorable capaç de sensibilitzar la societat per tal que generi i consumeixi entorns, productes i serveis per a tothom, que no discriminin determinats sectors de la societat.

• Potenciar accions encaminades a reforçar i traduir en programes concrets les línies d'actuació proposades

• La importància d’assolir una pensió suficient (pública, bàsica i garantida) que permeti a la persona cobrir de manera autònoma les seves necessitats bàsiques.

• Mantenir la prestació i el tractament social i sanitari

• En l'atenció de la salut. Cal anar cap a nous models basats en la personalització dels serveis i en el concepte de l’autoresponsabilitat.

• Potenciar normatives que possibilitin el fet de generar un entorn accessible des del Disseny per a tothom.

• Cal treballar per un canvi cultural capaç de transmetre a la societat catalana els aspectes, benefactors i solidaris d’assumir coresponsablement una pedagogia dels drets i una pedagogia dels deures. La persona gran té tots els drets i deures de formar part activa de la societat. Uns drets encaminats a mantenir, i si és possible millorar, per al conjunt de la societat, els guanys que ens ha aportat l’Estat del Benestar

• Criteris de flexibilitat en els llocs de treball i procurar les mesures pertinents perquè l’edat no sigui un factor d'exclusió del món actiu social i laboral

• Transformar el temps disponible en temps útil i creatiu per als altres i per a un mateix.

• Estudiar la possibilitar de dissenyar un model de jubilació parcial i progressiva en els darrers anys de la vida laboral a canvi de retardar-la en el temps i que a l’ensems potenciés la incorporació de nous professionals (joves) al món del treball. 

• Fiscalitat

• Involucrar tots aquells organismes administratius, en jurisprudència, economia i treball per tal d’estudiar la possibilitat de reduir la jornada laboral en el cas de tenir familiars amb greus discapacitats a càrrec.

• Pensem que la persona gran discapacitada hauria de tenir els mateixos drets i serveis que una persona amb disminució.

• El temps que un familiar dedica a tenir de cura d’una persona gran discapacitada hauria de ser compatible amb drets a la reducció no remunerada de la jornada laboral, sense pèrdua del lloc de treball.

• Les administracions públiques haurien de desenvolupar el Pla de l’Habitatge i destinar recursos per millorar i adaptar les condicions d'accés i habitabilitat; i també és necessari un estudi acurat de l’habitabilitat dels pisos de la gent gran

• Aprendre a conviure amb les limitacions o aprendre a viure des de les capacitats mantingudes. VIURE SA ÉS ENVELLIR SA

• Aprofundir en els aspectes ètics dels objectius terapèutics i assistencials, vetllant per la repercussió que els avenços tecnològics poden tenir en la societat.

• Treballar l’autoresponsabilitat del pacient en el seu procés de la malaltia. El pacient ha de formar equip amb el metge i amb l’entorn familiar

• Hem de plantejar la participació coordinada dels diferents nivells, especialment de l'administració, incloent-hi també la persona atesa i la seva família que han de participar del propi procés d'atenció.

• La família ha de ser un puntal en el suport sempre que es determini i es consensuï quin ha de ser el seu paper concret i se li doni el suport (formatiu i consultiu) que calgui.

• Operativament hem de ser capaços de trobar fórmules de desplegament i aplicació de les lleis esmentades. Fórmules que siguin de fàcil comprensió i acceptació.

• Caldria estudiar la possibilitat de promoure i incentivar el treball a temps parcial com a opció personal no remunerada, quan hom dediqui part del seu temps a: processos de formació continuada, l'atenció de la família (infants, persones discapacitades...), als serveis a la comunitat i a la participació en les ONL (Organitzacions No Lucratives) i la participació social en general (situacions d'emergència social).

• Per fer operatives aquestes propostes caldria facilitar formes flexibles d'accés a la formació i al treball en diferents moments de la vida, així com possibilitar la formació continuada en períodes discontinus i flexibilitzar l’edat de jubilació

• La valoració de l'aportació dels membres "no productius" (laboralment parlant) de la família, a remarcar la importància del rol que la dona ha exercit tradicionalment quant a la cura dels afers propis de la llar

• Si realment volem que la família sigui el nucli bàsic d'atenció, les administracions haurien de trobar un seguit de mesures que potenciïn la família com a unitat bàsica

• Per tal d’aconseguir uns nivells d’autonomia personal suficients per millorar la qualitat de vida, preservar la dignitat individual i retardar la prestació de serveis personals i residencials, cal que tots els entorns, productes i serveis tinguin en compte la diversitat de la població tot evitant la discriminació

• Tots els agents socials relacionats amb productes i serveis (fabricants, proveïdors, dissenyadors, consumidors i usuaris) han d’evolucionar cap a una millor valoració dels aspectes funcionals més que dels estètics.

• Ampliar la Llei d’Accessibilitat

• Modificar els criteris mínims d’habitabilitat de l’habitatge per tal que pugui ser per a tota la vida.

• La formació dels professionals

• Incrementar les funcions de les OCU (Organitzacions de Consumidors)

• Fer de Catalunya el centre d’Europa pel que fa a la temàtica: Instrumentalitzar el Design for All Information Exchange Europe (DAIEE),

• Es fa necessari en aquest tombant de segle el fet de promoure la participació associativa de la gent gran en diferents camps com els de l’associacionisme de la gent gran, l’associacionisme per a la cooperació amb d’altres col·lectius i també del voluntariat en general

• Cal que dignifiquem les ofertes d’oci, ja existents o noves, adreçades a les persones grans amb un major valor cultural i de participació.

• Participar en l'elaboració de crèdits variables per a l’ ESO (explicar la història del darrer segle a partir de la vivència de les persones grans; mestratge artesanal de la gent gran).

• Creació d'àmbits consultius intergeneracionals no vinculants on hi siguin representades totes les generacions (infants - adolescents - adults - gent gran) i que es coordinessin amb la Comissió d’Afers Socials del Parlament de Catalunya.

• Crear una oficina d'informació i coordinació amb ONG d'àmbit europeu que poden possibilitar el desenvolupament de programes en l'àmbit de gent gran (EUROLINKAGE, FIAPA, SÈNIORS , SECOTI)

• Aquestes propostes, plantejades des la de pluralitat del pensament dels integrants d’aquesta taula, han de ser treballades des del diàleg i des del debat constructiu que han de portar la societat a considerar que, només des de la participació coresponsable es podran dur a terme aquelles propostes que incideixin en oportunitats per tota la societat; des dels joves fins als més grans.