Un bon mètode per elaborar una reflexió sobre el futur és examinar el passat, i fer-ho a més d'acord amb una metodologia contrastada d'abast mundial: la que Nacions Unides ve aplicant ininterrompudament cada any des de 1990 en els seus Informes sobre Desenvolupament Humà.

L'estudi realitzat fa un diagnòstic de la situació actual de Catalunya en relació amb el context mundial i especialment dels 20 països més desenvolupats, així com també l'evolució seguida pel nostre país des de 1980 a 1994.

L'Índex de Desenvolupament Humà és una formalització matemàtica fonamentada en tres indicadors: la longevitat mesurada en funció de l'esperança de vida en néixer; el nivell educacional mesurat en funció d'una combinació del nivell d'alfabetització (ponderat per dos terços) i la taxa de matriculació combinada de primària, secundària i terciària (ponderada una tercera part) i el nivell de vida mesurat en termes de PIB real per càpita (PPA en dòlars. Paritat de poder adquisitiu).

A partir d'aquests indicadors i pel càlcul dels tres índexs Nacions Unides estableix uns valors màxims i mínims que evolucionen cada any. En el càlcul efectuat els valors són:

 L'aplicació a Catalunya dóna els següents valors:

El resultat és un IDH amb dades de 1994 corresponent a l'Informe de Nacions Unides de 1997:

Aquesta magnitud situa Catalunya en un lloc destacat entre els 20 països més desenvolupats, concretament en quarta posició empatada amb Estats Units i Islàndia. Junt amb aquesta expressió síntesi de la situació de Catalunya s'han aplicat també 13 perfils que permeten completar i matisar el bon resultat assolit. Així per exemple aquests perfils posen de relleu que, malgrat la seva extraordinària bona posició, Catalunya presenta punts febles pel que fa al nivell tecnològic, a l'hàbit de lectura, a la incidència d'algunes malalties com el càncer i especialment la sida i en relació amb el grau d'ocupació, si bé en aquest últim cas cal fer observar que la bona evolució enregistrada des del 94 fins al 97 altera sensiblement el sentit del diagnòstic en termes positius. Possiblement el perfil més crític de tots és el demogràfic, que expressa sense dubte el problema més important per a Catalunya a mig i llarg termini. També crida l'atenció l'evolució negativa de la població de Barcelona ciutat, que no té cap paral·lelisme entre les poblacions de dimensions equivalents dels països desenvolupats pel que fa a una caiguda demogràfica tan important en el període 1990-95, reveladora de problemes estructurals greus.

En la gràfica següent es pot observar l'evolució de Catalunya des de l'any 1980, és a dir des de l'existència de l'autogovern català. Com pot observar-se la trajectòria seguida és espectacularment bona i en aquest fet influeix en part el canvi de procediment per part de Nacions Unides en l'Índex educacional que va afavorir la posició de Catalunya. Aquest fet no treu, però, significació a l'evolució seguida tant per l'evolució quantitativa com pel progrés ininterromput.

L'estudi d'aplicació de l'Índex i Perfils de Desenvolupament Humà ha estat dut a terme pel Sr. Josep Miró i Ardèvol, Sr. Frederic Miralles i Mira, i Sr. Miquel Ferrer i Piera, amb la col·laboració de l'Institut d'Estadística de Catalunya.